dijous, 21 de gener de 2016

ÀCIDS - Multivers

.
Multivers és una cançó amb forta influència del rock psicodèlic, amb una línia de veu potent i una lletra que busca una aproximació cap a la poesia existencialista.
Com a curiositat, dir que aquest és el primer tema que Àcids va compondre com a grup, allà pels finals del 2013, quan “Àcids encara no era Àcids, i era més un concepte que una realitat”, com ells mateixos han comentat a Facebook. Esperem amb ganes el seu tercer tema!
Lletra:
Quan la música il·lumina cada instant del teu passar
Trenques amb el paradigma amb el que t’han condemnat

I et consums en l’enyorança de veure canviar el món
Que aquesta vida et mata a cada somriure nou
La nit del drac m’espenta i jo no vull dormir
Amb cordes em soterre a l’arbre d’ivori

Veig el final, entre llençols i llum
I obric la ment cap al meu curs futur

Veig el final, entre llençols i llum
I obric la ment cap al meu curs futur

Qui viu de l’esperança?

Qui viu de la raó?

Qui espera que un nou dia li porte quelcom bo?
Qui espera que un nou dia li porte quelcom bo?

Jo no crec en l’harakiri si m’arrastra la por
Si només vivim aquesta vida, perquè no viure-la amb el cor?

Veig el final, entre llençols i llum
I obric la ment cap al meu curs futur
OPINIÓ PERSONAL:
Bona nit,
Em pase de nou per ací per tal de donar a conéixer aquesta nova cançó del grup Àcids, per donar-vos una altra vegada la meua opinió personal i perquè, simplement, li he agafat el gust a escriure, a escoltar les meravelloses cançons que pengen els meus companys i perquè m’agrada publicar.
En primer lloc, m’agradaria felicitar a Àcids per la tasca que estan portant a terme. Enhorabona, esteu creixent molt musicalment i cada cançó és millor que l’anterior. Per tal de desenvolupar el comentari, explicaré les diverses raons per les quals he escollit aquesta cançó i per què m’ha agradat tant. Per tal de fer-ho, parlaré del ritme, de la lletra i de la cançó en general.
Bé, quan em vaig assabentar que Àcids havia tret a la llum una altra cançó em va faltar temps per tal de seure, obrir l’ordinador i escoltar-la. Com va ocórrer amb l’anterior, no vaig poder evitar escoltar-la diverses vegades.
Respecte al ritme, diré que és molt apegalós i és molt complicat escoltar la cançó sense moure el peu o qualsevol altra part del cos. Comparant-ho a “Històries d’ahir”, he de dir que preferisc aquest segon single, ja que és molt més divertit que l’anterior.
La lletra, com han dit els seus propis autors, és molt més poètica i abstracta, per això també m’ha agradat molt més. De vegades, les persones necessitem donar-li el nostre propi significat a les coses. La música és un bon lloc on deixar-se dur pels sentiments i per evadir-se dels pensaments, per això considere que un poc d’abstracció ha sigut un punt a favor per a aquest grup.
Per últim, m’agradaria dir que la cançó és genial. Em fa moltíssima il·lusió donar a conéixer a aquest grup perquè sé que arribarà lluny i perquè cada cançó que ens mostra és millor que l’anterior i un poc menys que la pròxima que ens mostraran.
Moltes gràcies Àcids per tot l’esforç que feu i per fer que la vostra música ens òmpliga. Ja tinc ganes de saber com serà i de què tractarà el pròxim tema. Gràcies a qui em llig i els escolta també, gaudiu d’aquest tema!
Anna Mozzoni