dimecres, 27 de novembre del 2013

121 DB - L'escenari


121 dB (cent vint-i-un decibels) és un grup de música nascut a la ciutat de València el 2004, amb un estil indie nord-americà ipop punk, cantat en valencià.

El 2005 graven la seua primera maqueta, "Somnis rebels" i un any més tard el primer EP "Canvis i conseqüències". En aquest temps han estat preseleccionats per al concurs de maquetes "Enganxa't a la Música", finalistes de l'II Tirant de Rock de la Marina, guanyadors del VII Circuit de Música en Valencià, del Premi Ovidi Montllor del 2007 al grup revelació i han arribat a semifinals del prestigiós concurs Sona 9.

Amb el disc "Equilàter" (2007), 121 dB realitza una gira per tota la Península Ibèrica i reb crítiques molt positives de revistes musicals com Mondosonoro o Rockzone que el qualificaren com un dels millors discos de l'any. El següent treball, "Assaig/Error" (2009) s'endinsa en l'ambient urbà de la música de 121 dB

MEMBRES:

Albert Belda(bateria)
Ramon Marrades(baix / cors)
Víctor Moya(veu / guitarra)

DISCOGRAFIA:

2005 - "Somnis rebels"

2006 - "Canvis i Conseqüències"

2007 - "Equilàter"

2009 - "Assaig/Error"

2013 - "Lesotho"


LLOC WEB OFICIAL:

www.121db.net


LLETRA
Tu tens el dies plens de fum,
jo tinc les penes en l'oblit
per les ganes que tenies de descobrir
milers de peces composades
amb la mirada oberta
durant una llarga nit.

Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.

Mai he sabut articular
quan la ressaca es forta
i la distància és desesperant.

Si vas trencar-ho tot aquell matí
em vas dir que era un violent,
vull morir amb dignitat,
vas a matar-me.

Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.

L'escenari es buit,
oblidaré el sarcasme i el soroll.

Una tènue mirada tens,
el goig de representar la nova acció.
Vols intervindre en la creació
si la humitat no enterboleix els teus ulls.

Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.

L'escenari es buit,
oblidaré el sarcasme i el soroll.

                                                           Barbara Fuster i Carla Pérez