ARRAP - Si pillem una pistola.

Hem elegit aquesta cançó perquè ens agrada el ritme que té i perquè en la seua lletra critica als millonaris i a tots els poders de la societat que tenen molts diners i que marquen les lleis de tot el món, ademés també critica a la gent sumisa que es deixa portar per els seus superiors i que no lluiten per els seus ideals,  es a dir, els pelotes. Per això diuen que si agarren una pistola es per a defensar-se de toto això. Aquesta cançó es un poc radical.

Si agafe una pistola no serà per ser un gangsta
serà per expropiar a Roig i repartir la pasta
robar-li a Emilio el botín, fer callar a Pajín
encara que m'enganyen i maten com a Andreu Nin
prim, no me vingues de "chico malo", de rebel
si davant del patró te comportes com una puta en zel
amb l'odi d'un paria, apunta i dispara
socialitzarem Bankia amb estil Guevara
me la sua la panda de kies i roba cara
natros recordem Amanda sentint a Victor Jara
"para para" ens suplica el carca i l'oligarca
rebel·lia no és ser un cani, és derrocar al monarca
de la comarca som l'orgull, ens bull la sang
mafiosillo, vas de superior? Traga fang
seràs un home quan uses la pipa per a atracar un banc
seré franc, Obama és un bon blanc
macarrons de resaca, paella de diumenge
vendre'm per una butaca, ixe plat no me'l menge
encenem la traca amb hiphop incendiari
volem kale barraka, no portades de diari
insurrecció clandestina sense squad ni segell
menys gansta rap, més adrenalina i fusell
cambrera de Baobab? vull la xica q somiava amb un bidó de gasolina i la foto del rei

QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA
QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA

Si pillem una pistola, flipes
serà justicia, veges, capta la metàfora
no parpelleges, a obrer fotut patró penjat
no és vandalisme ni maldat, és la fúria del poble segrestat
fem del rap un arma real i valenta, no moixa
anticapitalista, conscient amb la història
els teus clips amb pistoles i tipets ciclats
si tinguèreu valor usarieu eixa força contra l’Estat,
eixint amb armes per marcar paquet
amb una xoni operada al costat com un joguet
nosaltres arengant les mases des del Miqualet
d’ací uns anys vorem, quan no tingues què donar al teu xiquet
clixés, mites, sigam sincers
l’Estat usa pistoles diàriament
com els desnonaments,
tenim arguments, per armar-nos fins les dents
valentes i valents, expropiem als terratinents
Tirans son la CIA, el Banc Mundial,
les grans transnacionals, Goldman Sachs
si pillem una pipa, serà dificil saps?
l’exemple és Grècia i no els burgesos indignats
caps d’empresa, putes de la patronal
gossos del PPSOE servint al capital
antiracistes sempre, contra la màfia que ens governa
el futur ens espera, guanyarem esta guerra.

QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA
QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA
SI PILLEM ARMES ALGUNS HAURAN DE CÓRRER
MASCAXAPES L’ENEMIC ÉS LA FAMÍLIA ROCKEFELLER

ARRAP és valentia, energia, lluita, arrels, sentiment, ritme i provocació. Rap de soca-rel i combat des de València que, amb el seu disc ARA VA DE BO, ha sonat arreu del territori amb grups punters del panorama hiphop i de la música en català. Una arrapada a les sangoneres, al pessimisme i a l’estafa capitalista. El directe d’ARRAP és dinàmic i participatiu, contagiant al públic amb les seues lletres i tornades combatives.

Naix al 2010 a la ciutat de València com a unió d’Antzoki, Olmos (Mc’s) i DJ Cano, tres amics de diferents barris del cap i casal, amb la intenció de fer una aposta seriosa i valenta pel rap en la nostra llengua. Lletres revolucionàries i sinceres plenes de poesia, ràbia, batalla i enginy.
Reda Laraqui
Jordi Ruiz

PAU ALABAJOS - Síl·labes de vidre

LLETRA

Em pregunte què ha fallat:
quin va ser el nostre error?
i no sé mai què respondre
ja n’hi ha prou d’amagar la veritat
de fingir el que no som
per què augmenta la distància
entre tu i jo?
és difícil acceptar que la nostra relació
és una porta tancada amb pany i clau
que no es pot recuperar un passat sense retorn
que és moment de plantejar-nos el final.
mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.
queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat
Tinc un record meravellós
de tot el temps que hem conviscut,
hem sigut inseparables per molts anys;
tanmateix, ens destrossem sense cap contemplació
ara que hem perdut les ganes de lluitar.
mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.
queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat
queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat,,,

Entrada 1

"Alabajos rarament (si no mai) canta en solitari, i des dels inicis sempre ho ha fet acompanyat per un conjunt d'instrumentistes apropiadament anomenats els "Músics Furtius", amb els quals ha tocat sovint a l'ombra del carrer Micalet de València per reivindicar la marginació de la música cantada en valencià i denunciar la prohibició municipal d'activitats en la via pública.’’ Així doncs, podem observar aquesta reivindicació en gran part de les seues cançons, com per exemple a la cançó anomenada ‘’Sense equipatge’’:

A la tornada esmenta menciona aquestes paraules: "Seguirem cantant bén fort, fins que ja no ens quede veu, cantarem amb l’esperança a flor de pèl’’.

Un altre clar exèmple és la cançò ‘’Utòpics, idealistes, ingenus’’, que parla de la societat i la seua forma d’actuar i pensar, relacionan’t-ho també amb la reivindicació i la seua esperança de que tot canvie en algún moment o algún dia.

En realitat, no coneixia Pau, però vaig contar-li a una amiga el treball, i va ensenyar-me grups i cantants en català. Aquesta cançò en particular, va cridar-me l’atenció perquè vaig trobar en ella una certa relació en una experiència que em va ocòrrer, i que pense, passa a gran quantitat d’adolescents avuí en dia.

Molt a sovint, ens passen algunes coses les quals ens fan pensar en els motius pels que han ocorregut, inclús intentar sol·lucionar-ho. Però aquestes coses, potser, no tenen ninguna explicació llògica, o si la tenen, simplement no som capaços d’entendre-la, i intentem canviar allò que ha passat, sense saber ni ser conscients de que no poden canviar-se.

Com veiem, la lletra de la cançò tracta de una relació (amorosa segurament) que a pesar de que ambdós s’estimaven molt, sense motiu algun la relació va haver-se d’acabar, simplement perquè no funcionava. Encara que es segueixen estimant, decideixen anar cadascú pel seu camí, buscar noves persones, conèixer-les...etc, però mantenir l’amistat i allò que en tot moment els havia unit. Podem observar aleshores, la manca d’explicació coherent per la qual aquesta parella ha de deixar la seua relació, però en canvi, apleguen a la conclusió de que, siga el motiu que siga, han d’acabar, sense ningun motiu.

                                                                                                         Ana Murgui

Entrada 2 (Maria Addams Bat. Hum.)

La cançó síl·labes de vidre de Pau Alabajos és la tercera de l'album “Teoria del caos” que va publicar l'any 2008. 

Pau Alabajos i Ferrer va nàixer a la ciutat de València, a Torrent, el 1982. És un cantautor valencià amb 8 àlbums de música en la seua llengua natal, com són “Futur en venda” (2004), “Teoria del caos” (2008), “Una amable, una trista” (2011), “L'amor i la ferocitat” (2016), “Ciutat a cau d'orella” (2018). Porta actiu des de 2003. Actualment és el secretari del COM, el col·lectiu Ovidi Montllor, l'associació de músics i cantants del País Valencià. L'autor també ha cantat les seues cançons en nombroses ciutats del domini lingüístic, així com també en diferents escenaris internacionals. En commemoració als seus 10 anys de carrera, va celebrar un concert al Palau de la Música de València, el 29 de setembre de 2012, on va cantar moltes peces del seu repertori. 

He escollit aquesta cançó perquè em porta molts records. Quan anava a segon d'ESO la meua professora de valencià va ensenyar-la a la meua classe i em va agradar molt. Cada vegada que l'escolte m'enrecorde d'aquell curs, dels meus companys i de la meua professora. A més, la cançó té una lletra molt bonica que explica que encara que hi haja hagut una ruptura amb una parella és possible continuar amb una amistat ja que hi ha molts records i afecte que no s'obliden. 

PAU ALABAJOS - Utòpics, idealistes, ingenus.

No cal dir que la cançó també parla de les utòpiques, de les idealistes i de les ingènues. 

Forma part del CD "Una amable, una trista, una petita terra." (Bureo Músiques, 2011)

FELIU VENTURA - Finalment

Motius de L’elecció:

   Primerament demanar disculpes per haver ficat anteriorment una cançó que ja estava, per eixe motiu ens ha tocat ficar-hi una nova.

   Hem elegit aquesta cançó perquè la vam sentir i només començar ens va agradar. És una cançó acústica d’amor, que et fa entendre que vol molt a una xica i vol estar sempre amb ella, i que finalment aconsegueix lo que desitja, i sols vol que no acaben mai els moments que passen junts.

   A nosaltres aquesta cançó ens inspira ganes de ballar, encara que és molt sentimental. Segons el nostre punt de vista pensem que no serem les úniques a les que els abellisca. Al escoltar-la tampoc volem que acaben els moments que passem junt a les persona que estimem.

Y ací vos deixem la canço:

Lletra:

Ara que m'has donat la mà
I note el fred dels nervis entre els teus dits
Perdona'm si no puc parlar
Però és que el cor em roba l'aire del pit
Ara que m'has donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que t'he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M'agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà
Ara que t'he donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que ens em donat la mà
Hem construït sobre un llenguatge proscrit
Les mil paraules que faran
De la remor de moltes veus un sol crit
Ara que ens hem donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

No digues res
Només acosta't i dóna'm mà

Feliu ventura:

  Feliu Ventura és un cantautor Español que va nàixer en Javita al 1976. Ha anat evolucionant fins a arribar a un so pop rock acústic on les lletres prenen un paper determinat per a cada cançó. La seu música recorre la tradició de la riba del oest mediterrània. Feliu no va renunciar al ampli legat de la “Nova cançó” del 60, però la seua música es del segle XXI.

Discografía:

·        1996, L'única diferencia

·        2000, Estels de tela

·        2003, Barricades de paper

·        2005, Que no s'apague la llum (con Lluís LLach)

·        2006, Alfabets de futur

·        2011, Música i lletra

Iris Ibáñez i Irene Ruiz -3A

FESTIVAL TROVAM A CASTELLÓ

L’actuació de 15 grups, entre els quals es troben formacions de consolidada trajectòria, com Obrint Pas,Toti Soler, Feliu Ventura i Òscar Briz, que actuaran al costat de formacions més joves, com araOrxata, Vertigen, Aspencat, Pau Miquel Soler, Rapsodes, Els Catarres, Txarango, Els Nens Eutròfics o els castellonencs Malnom, es combinaran amb una jornada professional (divendres 18, de 9.30h a 15h) que pretén analitzar i debatre sobre el present i el futur de la indústria i del periodisme musical, així com reforçar els lligams professionals del sector. Aquesta primera convocatòria comptarà també amb un concert gratuït per a públic familiar que tindrà lloc a la Plaça Santa Clara el dissabte 19 pel matí, a càrrec de La Petita Orquestra Peiotaire i Marcel El Marcià.

El Trovam!2013 vol servir de plataforma per a la difusió de la música valenciana, i aposta per un format sostenible de fira-festival que permeta apostar per la música com a dinamitzador social i cultural i contribuïr a la normalització de la música expressada en valencià. Es tracta d’uns objectius que formen part de la fulla de ruta de l’associació VAM! que promou el certamen. Aquest col·lectiu està format per quatre reconegudes empreses de management valencianes: Metrònom (Castelló), Pro21 i La Casa Calba (València), i Suport Produccions (Alacant).

Dijous 17 d’octubre

20.00h – OBRINT PAS en acústic, Auditori de Castelló (10€)

Divendres 18 d’octubre

9.30h-14h-TROBADES DE LA INDÚSTRIA MUSICAL VALENCIANA Llotja del Cànem (gratuït)

19.30h – TOTI SOLER & GEMMA HUMET + PAU MIQUEL SOLER – Teatre Raval (6€)

22.00h – ASPENCAT + VERTIGEN + ELS CATARRES + RAPSODES – La Pérgola (8€)

Dissabte 19 d’octubre

12.00h – SONA BPROGRAMACIÓ

AIXET -espectacles en família-: LA PETITA ORQUESTRA PEIOTAIRE + MARCEL EL MARCIÀ – Plaça Santa Clara (Gratuït)

19.30h FELIU VENTURA + ÒSCAR BRIZ – Teatre Raval (6€)

22.00h TXARANGO + ORXATA + ELS NENS EUTRÒFICS + MALNOM – La Pèrgola (8€)

Entrades a la venda: www.ticketea.com, www.agendapv.com, taquilles de l’Auditori, del Teatre Raval, i Llibreria Babel de Castelló

Abonament La Pèrgola (12 euros)

Font: VAM! Valencian Music Association

OBRINT PAS - Si tanque els ulls.

OBRINT PAS- SI TANQUE ELS ULLS

· INTRODUCCIÓ:

Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup d’amics va establir contacte en l’institut de secundaria Benlliure de València. En 1994, graben la seua primera maqueta amb la qual varen participar en la fase final del III Tirant de Rock, organitzat per: Acció Cultural del País Valencià.

La seua música és una barreja de rock català, ska, hardcore i reggae amb tocs de música tradicional valenciana en què destaca la incorporació de la dolçaina com element característic, gràcies a la qual han creat un estil propi que ha influenciat moltes bandes posteriors.

Aquestos són els discs que han tret des de 1997:
1997
La revolta de l'ànima
2000
Obrint pas
2002
Terra
2004
La flama
2005
En moviment
2007
Benvingut al paradís
2011
Coratge

· LA CANÇÓ:

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.

Les festes d’un poble on vam arribar,
un sopar a la fresca amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar.

Les primeres cançons, les primeres emocions,
unes guitarres velles, banderes als balcons,
la innocencia a la cara, els somnis als pulmons.
Ballar entre la gent, llançar un crit al vent,
saltar de l’escenari, tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol dins un mar d’estels
Si tanque els ulls ( x2)
Si tanque els ulls ( x2)

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.

Les festes d’un poble on vam arribar,
un sopar a la fresca amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar.

Les primeres cançons, les primeres emocions,
unes guitarres velles, banderes als balcons,
la innocencia a la cara, els somnis als pulmons.
Ballar entre la gent, llançar un crit al vent,
saltar de l’escenari, tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol dins un mar d’estels.

Si tanque els ulls recordo tot el què he estimat
i escolto com el cor em torna a bategar.
L’alegria senzilla i l’emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar
Si tanque els ulls (x2)

Si tanque els ulls recordo tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res,
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.

El soroll de la festa retronant-me al cor
baixant amb les comparses pel carrer major
les vergonyes perdudes entre els carrerons.

Uns llençols suats davant d’algun portal,
el sabor a mistela, els meus llavis cremant,
tot de robes trencades entre quatre mars..¿? ( niputa!)

Unes escales fosques d’un pis que es van deixar
mirar per la finestra i veure despertar
un país de cases blanques arrassant la mar.

Si tanque els ulls recordo tot el què he estimat
i escolto com el cor em torna a bategar.
L’alegria senzilla i l’emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar
Si tanque els ulls (x2)





· LA NOSTRA OPINIÓ:

Hem tret aquesta cançó per moltes raons com que ja la haviem escoltat fa uns anys aleshores ens va traure records i ens agrada molt el ritme entre altres raons. Nosaltres varem conèixer aquest grup per la meua germana ja que a ella li agrada molt i varem escoltar que va anar a un concert que van donar en Burjassot l’any passat i ens va entrar molta curiositat aleshores ens vam posar a escoltar algunes cançons com: Benvinguts al paradís, La vida sense tu, La flama, etc...








Raquel Carboneras y Natalia Fletcher 1º Batx H

TARDOR - Mirar cap endavant.

Tardor - Mirar cap endavant


Informació del grup

El grup Tardor va nàixer al 2010 format per Àlex, Cesc i David. Encara que van començar fa molt poc i sols amb un EP de 4 cançons al 2011 van ser nominats al grup revelació als premis Ovidi.El seu primer disc de llarga durada el van publicar el 15 d'octubre de 2012 anomenat “Revolució de l'estat latent”. Al 2012 també van rebre el premi l'Amplificat.

Discografia (unic disc)

·         Revolució de l'estat latent 2012

1- Mirar cap endavant

2- Vint-i-dos

3-Baix de l'aigua

4- Canvis que no esperavem

5- Creuarem la ciutat

6- Espiral de silenci

7- LYS/MAD

8- Quan abril acabe

9- La plaça dels herois

10- Dubtes

11- Bona nit i bona sort

     

    La nostra opinió esque la cançó té un ritme de rock que ens ha agradat molt i la lletra ens ha parescut que transmet valentia i força per a no rendir-te si vols lograr els teus objectius o si la vida et tomba, per això ens ha paregut bé posar-la ací.

Tardor – Mirar cap endavant

He acariciat l’abisme amb les puntes dels dits. 
He tret el cap i ens he vist allí. 
Rodejat d’incertesa el meu món lentament es desfà. 
T’he seguit i no t’he trobat. 

L’espera és més del que hem volgut, 
és més de la meitat. 
L’eixida no és la realitat. 

Perdó per no estar de genolls durant els anys que van passant. 
He aconseguit alçar el cap, mirar cap endavant. 

Hem caigut i hem aprés que la por mai ha sigut 
bon company de viatge. 
Que si ens oblidem del temps, del seu pas i del seu pes, 
tot anirà bé. 

L’espera és més del que hem volgut, 
és més de la meitat. 
L’eixida no és la realitat. 

Perdó per no estar de genolls durant els anys que van passant. 
He aconseguit alçar el cap. 
I mentrestant van arribant les ganes de donar el pas. 
De no pensar, no tremolar, mirar cap endavant.

                                                    Alejandro i Bohdan 1º H

OBRINT PAS - Benvinguts al paradís

Hola,

 Hem elegit aquesta cançó, perquè ens hem enrrecordat de quant vam ver el ''lipdup'' l'any que estavem a 1r d' ESO. Aquell dia l'intitut va fer algo nou, algo que mai hi havia fet. Ens ho vam pasar molt bé, i per aixó quant l'escoltem ho recordem.

  Al vore el ''lipdup'' vam coincidir en que la cançó ''pegava'' molt, era molt pegaditza i quedava prou bé amb les imatges. Nosaltres no hi som seguidores de la música en valencià, i per tant no l'escoltem, però d'altra banda hi han cançons que ens agraden, i aquesta és una d'elles. I así vos la deixem:

  Cançó:

Lletra:

Cares tristes al teu barri,
butxaques buides als matins,
somnis perduts entre naufragis, entre naufragis.
Silencis als parcs de l'oblit.
Promeses als telediaris,
més dones mortes al seu pis,
cotxes cremats a l'extraradi, a l'extraradi!
Sirenes i trens a les nits!
Benvinguts al paradís!

Uoo! Benvinguts al paradís!
Uoo! Benvinguts al paradís!

Tristes es creuen les fronteres,
murs i helicòpters als deserts,
somriures compartint barreres,
racisme i odi als teus carrers.
Notícies bomba a la pantalla,
misèries que no es poden dir,
terroristes al pentàgon,
pistolers a Wall Street.

You are welcome, uoh, welcome to paradise,
you are welcome, uoh, welcome to paradise..

Desperta, la fera, el que portes sempre dins del cor.
No et falles, no te calles, no deixes que et guanyi la por.
Apunta, dispara! Ets massa jove per morir.
La selva t'espera, benvingut al paradís..!

Cares tristes al teu barri,
butxaques buides als matins,
somnis perduts entre naufragis, entre naufragis.
Silencis als bars de l'oblit.
Benvingut al paradís!

Uoo! Benvinguts al paradís!
Uoo! Benvinguts al paradís!

Desperta, la fera, el que portes sempre dins del cor.
No et falles, no te calles, no deixes que et guanyi la por.
Apunta, dispara! Ets massa jove per morir.
La selva t'espera, benvingut al paradís!

Obrint Pas:

  
Obrint Pas és un grup de música en valencià. Es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, van establir contacte a l'institut Benlliure de València.La seua música és una barreja de rock català, ska, hardcore i reggae amb tocs de música tradicional valenciana. El seu estil propi ha inflienciat a mltes bandes posteriors. Les seues lletres tracten diversos temes com: la solidaritat i la defensa de la propia identitat cltural i lingüistica.

 

Albums:

1997: La revolta de l'ànima

2000: Obrint Pas

2002: Terra 2004: La flama 2005: En moviment! (CD) + Un poble en moviment! (DVD) 2007: Benvingut al paradís (CD) + Assaltant el paradís (DVD) 2011: Coratge (Disc-Llibre)

Iris Ibañes i Irene Ruiz 3A

OBRINT PAS - La flama

Obrint  Pas és un grup musical que va nàixer a València al 1993. Els seus estils musicals són: hadcore punk, ska i rock. En la seua música predomina la dolçaina. Els temes que tracten a les cançons son principalment reivindicatius (denúncia social, solidaritat entre els pobles i la defensa de la identitat cultural i lingüística del valencià.

Els components del grup són:

• Xavi Sarrià (guitarra i veu)
• Albert Benavent (trompeta)
• Jaume Guerra (baix)
• Robert Fernández (guitarra)
• Miquel Ramos (veu i teclat)
• Marcos Úbeda (trombó)
• Ximo Tomas -Maki- (batería)
• Miquel Gironés (veu, percusió,dolçaina i gralla)
• Xabi Arakama (trikitixa)
• Jaume Figueres (só)
• David Ferri (só)
• Antonio Tormo (iluminació)
• Abel Soler (backliner)
• Sergi Martínez (backliner)

En 2004 van grabar el seu quart disc anomenat “La Flama”. Aquest disc consta de les següents cançons:

1. La Flama
2. El Foc i la Paraula
3. Novembre
4. Cançó de Bressol
5. Esperant
6. Caça de Bruixes
7. Temps Difícils
8. Mil nou-cents trenta-nou (1939)
9. Quatre Vents
10. Records
11. No hi ha Demà
12. Tornar a Casa
13. Som

Nosaltres hem triat la cançó “La flama” perquè ens agrada el seu ritme, la melodía ja que un dels instruments que més s’escolta és la dolçaina i per últim, perquè Obrint Pas és un dels grups musicals de música en valencià que més escoltem i ens agrada.

Al principi d’aquesta cançó apareix un fragment de Vicent Andrés Estellés que recolça el tema de la cançó:

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"

El missatge que hem interpretat  de la cançó és que no tens que rendirte, has de que lluitar per les teues costums i pel teu poble. Mai deus oblidar d’on eres i quina és la teua història.

Lletra:

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés

Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Vicente Santo Tomás Ortega

i Paula Sara Escamilla Berenguer.

1º Batx C