diumenge, 8 d’abril de 2018

SMOKING SOULS - Alcohol i sal


"Smoking Souls" naix l'any 2010 en Pego, són representants d'una generació de joves que des de menuts han explorat els territoris ocults de la música. Joves crescuts als temps de la incertesa però que l'han aprés a guanyar-la a colp de cançó.

Fins a 2013 no publiquen el seu primer disc «L'espenta»: una crida esperançadora i positiva contra un context de desconfiança, inestabilitat i injustícia. Així doncs, l'espenta fa de la força i la unitat, les eines per traçar un futur il·lusionador i per caminar amb pas ferm sobre un present asfixiant i incert.

El 2015 publiquen el seu segon disc anomenat «nòmades». Amb aquest disc el grup passa a formar part de molts cartells de la música en valencià i obrir les primeres portes a Catalunya. El grup inicia una de les gires més salvatges fins a la data amb més de seixanta concerts amb menys d'un any i consolidant-se amb gran acceptació en l'escena als països catalans.

El 2017 presenta el seu últim treball «cendra i or». Onze cançons on el grup demostra el que ja venia oferint amb un so de murs de guitarres acompanyades per un ritme contundent envoltat d'una veu càlida, no obstant busca nous horitzons cap a sonoritats més fresques i nous ritmes i experimentacions.


Per a ser sincer no conec moltes cançons en valencià i he trobat aquesta cançó solament per a fer l'entrada, però he de dir que he trobat una joia. No solament per aquesta cançó sinó també pel grup. M'encanta!!!
M'han agradat totes les que he escoltat i “Alcohol i sal” és una de les meues preferides.





LLETRA



He desdejunat i he digerit
les misèries que he viscut.
He contat els escalons
que he trepitjat, i em ric de mi.
De les mil maneres
que hagués pogut sortir del pou,
per poder agafar aire,
per poder tornar amb tu.

He recalculat la direcció.
La distància és la nostàlgia,
que l'essència és l'abundància
dels moments més íntims.
He desmantellat el nostre fred,
tu cremaves els papers,
incendiàrem l'albada gris amb el plaer.

Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.
Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.

He aprés a estimar el meu país,
quin color i quin sabor té el paradís.
Em refugie entre els teus pits i dic:
Quin sabor té la victòria?
Quina és la dolça força
que ens ha fet cridar,
que ens ha fet pensar en el que som?


Som els que vénen de baix,
vigilen el monstre.
Pot ser s'escape del calaix.

No anem a fer-te esperar,
relaxa't i mira'ns;
desfem el dogma més viral.

Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.

Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.

D'arena i mar, de foc vermell,
del cant de l'ocell de terra fèrtil.

D'alcohol i sal, de dies llargs,
de somnis valents.
Del teu cabell obscur.




Sergio Anthony  1Batx C

1 comentari:

Paula Roussel ha dit...

Aquesta cançó es diu “Alcohol i sal” i és del grup Smoking Souls. Aquest grup va nàixer el 2010 encara que no va enregistrar cap disc fins al 2013. El seu segon disc va fer-se esperar fins a 2015, quan el grup va eixir a centenars de cartells per tota València i va obrir-se les portes també a Catalunya. Després, ja a 2017, acaben el seu últim treball anomenat «Cendra i or», al qual pertany aquesta meravellosa cançó.

Aquest tema té un ritme increïble i gaudeix d’una boníssima sonoritat. La melodia comença suau i va, a poc a poc, augmentant la seua intensitat fins al final amb petites caigudes. La lletra és molt bona i juntament amb el ritme, fan d’aquesta cançó una obra preciosa que fa gaudir a l’oïda i a l’ànima. El tema, que dura 4 minuts, sembla més curt del que és, ja que mentre l’escoltes no penses en res, solament en perdre’t en la seua harmonia, sentir-la dins del cor i no deixar de moure el cap i els peus al ritme de la música.

Al principi de la cançó, el cantant parla de com ha pensat en totes les misèries que ha viscut, de com ha hagut d'agafar noves energies per tornar a començar i de com també necessitava força per poder tornar amb la seua persona especial. Al llarg del tema veiem com comenta que ha tardat prou temps a agafar aire, en eixir del pou on es trobava i decidir on vol dirigir-se. Diu que encara així, allunyant-se, continua sentint la nostàlgia al seu cor a mesura que creix la distància entre ells dos.

Podem observar com a la lletra s’amaga el desig de tornar amb aquesta persona, de gitar-se al seu costat i tancar els ulls per sentir el món desaparéixer. Segons el meu punt de vista, la cançó no se centra en això solament. Parla també de què som qui som perquè venim d’on venim, encara que sense deixar de parlar o relacionar-ho amb la persona estimada.

Aquesta cançó és molt bonica i el que expressa m’agrada molt. La manera que té el grup de parlar d’aquella persona que estima al costat de com de dur ha sigut superar-ho i autosuperar-se també, em sembla molt bona. Per altra banda, em fa pensar, no sé molt bé per què, en eixes vegades que no entens per què però l’única cosa que vols és parlar o estar una estona amb una persona que ja no forma part de la teua vida i creies oblidada. Una d’eixes situacions en les quals la nostàlgia t’atrapa i fa més dur el camí i més fondo el pou del que creies haver eixit. Tot açò juntament amb la melodia i el ritme fan d’aquesta una cançó meravellosa que qualsevol hauria d’escoltar. La recomane molt perquè estic segura de què qualsevol gaudirà d’ella.