dilluns, 1 de juny del 2015

AUXILI- Abismes

Els inicis d’Auxili es remunten a l’any 2005, quan un grup d’amics decidiren ajuntar-se per fer un poc de música. Sense adonar-se’n anaren consolidant-se com a grup/banda de manera més formal, amb un estil definit i amb un munt de concerts arreu del País Valencià. L’any 2009, enregistrem el nostre primer treball “Existirem...?”, el qual va tindre una bona acceptació per part del públic, tenint en compte que es tractava del nostre primer disc. Encara que s’evidenciava la poca experiència en composició i gravació, aquest primer treball va suposar un canvi positiu de mentalitat per a tots els membres del grup.
Després d’un parèntesi a la vida d’Auxili, se n’adonàrem que allò que realment ens agradava, i el que ens faria seguir endavant, era el reggae. És per això que decidim elaborar un nou projecte amb una formació diferent, cares noves i idees fresques per tal de tornar al panorama musical amb més força que mai.
És el moment de presentar “Dolç Atac”, segon treball del grup amb el reggae com a gènere principal i influenciat per altres com l’ska, el ragga i el rap. Sempre amb un estil propi, definit, més madur i amb unes lletres directes que revelen tot allò que volem transmetre.
Auxili és partidari de la difusió de la música d’una forma lliure i directa. Us deixem l’enllaç en descàrrega directa per poder gaudir de “Dolç Atac”.
No sabia on buscar alguna cançó per a pujar-la, i vaig mirar al disc de la gira  i vaig encontrar aquest grup quela veritat  és que m'agrada i em vaig posar a buscar cançons, també vaig visitar la seua pàgina oficial i vaig elegir aquesta cançó, a més el videoclip està rodat ací a València.



Lletra

Vull fugir d'aquesta ciutat,
el fum del plàstic m'ofega.
No tinc forces per a oblidar
i l'horitzó s'esdevé complicat
sense tu al meu costat.

No he alçat el cap, no puc mirar
què m'espera darrere del mar,
no suporte veure el final.
Viure sols el pas que, no més enllà.
On està la llum que il·lumine algun far
per a continuar?

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic.
Consciències pre-dissenyades al seu món sintètic
I dius que és dur parlar del futur,
doncs derribem un altre mur. Si estic amb tu em sent segur.
I ara explota la meua ràbia en forma de cançó.

Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal,
ràbia eterna si en la mirada s'atura el temps.
Crisi de la crisi individual si l'individu,
crisi quan el cicle ens escolta el cor.
Crisi de la crisi individual si l'individu.
És una guerra eterna.

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida.
Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida.
Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida.
Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia.


Nuria Forner

1º Batxiller d'Humanitats



5 comentaris:

Àngel Mott ha dit...

Aquesta cançó m'ha agradat molt, el seu ritme és molt encomanadís i la lletra esta molt ben feta. Comença dient que vol fugir-ne d'aquesta ciutat perquè prefereix anar-se'n que no poder estar amb ella, però el missatge que m'ha transmet la cançó és que encara que estigues passant un mal moment has de continuar i afrontar els problemes que et vinguen. I crec que transmetre un missatge així en una cançó no és gens fàcil.

Per altra banda en el vídeo fan un “tour” per València i ens mostrem algunes localitzacions emblemàtiques de la ciutat com per exemple l'estació del Nord. I l'escena quan la xica fa la maleta i se'n va cap a l'estació esta ben feta perquè el recorregut que fa és el correcte. Cosa que ni fora de València no m'hauria adonat.

Done l'enhorabona a Nuria per haver-hi elegit aquesta cançó.

Valentinkostadinov96 ha dit...

esta cançó també es molt bona un saludo a todos los compañeros y os quiero mucho Valentin y saludos a todos de mi parte

Eva Woolf i Noelia Wolf ha dit...

El tema d'aquesta cançó no sabem identificar exactament, però a nosaltres ens suggereix:
-Crisis
-Ciutat
-Contaminació
El que més ens ha cridat l'atenció és el començament del vídeo. Em triat aquesta entrada per el títol.

En la cançó el cantant expressa que vol anar-se'n de la ciutat perquè hi ha fum de plàstic (contaminació), perquè no esta ella al seu costat, no vol continuar perquè no esta al seu costat, sen va de la ciutat, es un fàstic aquest món patètic, te sensacions de poder volar. Eixe es un resum de la cançó.

La nostra opinió es que la cançó no esta mal, ens ha agradat el ritme, però no es del nostre gust.

Roxana Wolf ha dit...

Bon dia a tots,ami em pareix que aquesta cançó, parla de que cuan perds, a alguna persona, ati et dol, perquè la volies, i vols, escapar del lloc, on no pots estar amb ella.

Pot ser una cançó de amor, però ami em pareix mes,que vol dir que tenim que deixar la rutina i vols eixir del lloc que et te atrapat, dia tras dia, com a fet, la xica que s'havia anat de aquell lloc.

Es una bona cançó ja que no, et fa pensar en un sol objectiu, que es que siguesses amb la teua vida cuan perds a alguna persona, si no tambe que escapes de la rutina i que vives aventures

Nerea i Diana ha dit...

Hola, som Nerea i Diana, i anem a comentar la cançó “Auxili-abismes”.
Ens ha paregut que expressa molts sentiments, sobre ell i sobre la societat en la que vivim, cosa que és bastant difícil a més que parega que no.
Els xics que canten aquesta cançó, han fet una bona lletra i un bon vídeo, del qual, ens fa reflexionar sobre la nostra vida i dels nostres problemes que hauríem de donar-li més importància de la que li donem per a solucionar-los; també ens transmiteix que en alguns dels nostres problemes no li fem massa cas, com per exemple al del amor, que no tens que estar mal o perseguint a una persona que t'agrada o que abans era la teua novia si ella no et fa cas o passa de tu.
En conclusió, que li tenim que donar més importància i temps als problemes familiars i de aquesta societat i no a botjeríes perquè aquest món necessita més atenció.
Un bese, Diana i Nerea.