diumenge, 16 de novembre de 2014

ELS PETS - Bon dia


Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí (Tarragonès). Els seus components són l'anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyaven unes coristes anomenades Les Llufes fins a l'any 2004. Al trio fundador oficial s'hi sumen dos músics més: David Muñoz (guitarra) i Joan Pau Chaves (teclats).

Començaren la seva carrera pels voltants del Nadal de l'any 1985,[1] sota l'etiqueta rock agrícola, ideada pel periodista Pep Blay. Part del grup procedia d'un grup anterior anomenat Condons adulterats,[1] on alguns dels temes continuaren en el començament d'Els Pets. Des dels inicis, el grup va presumir dels seus orígens de comarques tot reivindicant un rock amb denominació d'origen no urbana. El juny del 1991 va prendre part en el macroconcert del Palau Sant Jordi, amb Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït, considerat com el clímax del fenomen del rock català. Cançons com Vine a la festa i Tarragona m'esborrona es van convertir en èxits molt populars davant la sorpresa del propi grup, que s'havia batejat amb el nom d'Els Pets pensant que no duraria més d'unes poques setmanes.Un cop superada aquesta primera etapa, el grup va renéixer el 1997 gràcies a l'impacte comercial del disc Bondia, un dels més venuts de la música catalana, amb 85.000 còpies. Alhora, en aquest treball van començar a renovar el seu so tot prenent com a font d'inspiració revulsiva el pop britànic que triomfava en aquell moment. En aquests anys van reforçar-se amb la col·laboració, com a productor i guitarrista, del malaguanyat Marc Grau.



La vella montserrat, desperta el barri

A cops d'escombra tot cantant,

Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal

I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.


Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,

Damunt els caps un sol ben insolent

Il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.


Al bell mig de la plaça

La peixetera pren paciència amb la consol

Que remuga i regala

Grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant

L'avi josep no es deixa perdre cap detall

I amb esguard es pregunta

Quants dies més té de regal.


Bon dia...


Nens xisclant, olor a pixum de gat,

Veïnes que un cop has passat et critiquen.

Gent llençant la brossa d'amagat

I un retardat que amb ulls burletes et mira

I diu


Bon dia...


En la meua opinió aquesta canço m´ha agradat bastant, perque es una lletra divertida y es tipica de festes valencianes. La canço t´anima perque te un ritme molt enganxós. No entenc molt bé el que vol dir la lletra de la canço pero solament m´agrada per el ritme que te. Fet per Cristian Goldman

4 comentaris:

Alicia Michel ha dit...

La veritat es que aquesta cançó la trove molt divertida,es una cançó que parla sobre la vida als pobles i les típiques senyores majors.
El ser ritme és molt entretingut i encara la veu del cantant no m'agrada molt,la cançó en general si.
Cristian has fet un bon treball,enhorabona.

Nadir Davidson ha dit...

Aquesta cançó m'ha fet somriure perque parla de la vida d'una típica persona rural, la lletra es molt divertida i té un ritme molt encomandís. La veu del cantant es un poc rara pero aun així, la cançó m'ha agradat. Salutacions a Cristian, ha fet un bon treball.

Adrian Wolf ha dit...

Aquesta cançò es molt divertida i açò es reflexa amb tota la gent que hi havia al concert, es el estil de cançò que et fa somriure i el millor es que és una cançò en valencià. Molt bon treball m'ha agradat molt aquesta música.

Rosa Sanchis ha dit...

La maquetació és molt dolenta. I el vídeo no hi apareix. Millora-la!