Atupa és un grup
de quatre joves amics de l’Horta nord, de poble de Moncada. Aquest grup naix
partir d’una forta amistat i de l’amor al rap. Les seues cançons tracten temes
sobre la societat actual, protesten per mitjà de la música per a defensar els
drets dels ciutadans però també canten sobre passar-s’ho bé i divertir-se.
El primer disc
que han tret ha sigut Quatribarap un conjunt d’estils molt bé barrejats. Entre
ells està rap hardcore, al
dubstep, drum and bass, funk, o fins i tot el ska o la cançò d’autor. Tot açó
sense abandonar mai l’estil que els representa, el rap.
Les característiques d’aquest disc es basen en la frescor de les caçons i
els ritmes, és un disc que no es tanca en un sol estil si no que intenta
abordar tots els estils i temàtiques possibles.
LLETRA:
Elena estava cansada
d'intentar fer-nos callar
així que s'alçà i anà cap a la finestra,
i allí una estona va estar fins que una intel•ligent amiga
l'acompanyà en el seu mut crit, mirant el dia.
Prompte tots callàvem disposats a continuar
i no recordí "La llengua de les papallones".
Elena l'havia recomanat el dia d'abans
i jo era molt jove, per conjugar eixes coses.
El día que Elisa arribà, no va fer amics
i per ser sincer, en tenia un parell el dia que se’n va anar.
La primera immigrant a classe, no parlava massa,
i a principis de març l'aniversari es va apropar.
Recorde convidar a tota l'aula menys a ella
Elena em demanà raons i jo vaig sentir vergonya.
Vaig convidar-la i no va vindre i tot es va arreglar
però la meua relació amb Elisa mai no va canviar.
Recorde arribar a casa, vore a ma mare preocupada
atenent una trucada, Àngels Barceló a la pantalla
confonent-se quan va caure la segona torre.
Anunciaríem que aniríem a la guerra prompte
i la setmana següent Elena ens va fer assatjar
La muralla de Quilapayun. La vam representar
un día assolellat al pati de l'escola.
Tots amb les mans agafades déiem: "no a la guerra"
Tornada:
Recordant com ens han educat.
Coses que et passen de menút i que entens quan et fas gran.
El missatge no va explícit en el canal.
El món que ens envolta: fent-nos encaixar
Recordant com ens han educat.
De vegades per a bé, de vegades no tant.
Això ens tocarà dedidir-ho més endavant.
El món que ens envolta i els seus habitants.
Un dia em van castigar a netejar una paret
que havia embrutat, dibuixant un insult a un company.
Un altre dia vaig empentar al meu amor secret
i Elena em digué que a una dona això no se li fa.
Recorde quan una mostra d'estimar
era deixar que una xica es sentara al bus al teu costat.
I amb eixe estigma vam viatjar a l'Hemisfèric,
a la Font Roja, a l'Albufera, i al Jardí Botànic.
Aprenent filosofia en els llibrets de "Pensa-Hi".
Llegiem per torns i alguns ho feien amb por
i jo estava convençut que era el millor de tots
quan llegia orgullós, un poema d'amor.
Recorde estiuejar a Dénia i en vore aquella muntanya
evocar la mestra cantar: “el vell Montgó es desperta”.
Recorde anar a les trobades un any
i dir "Esos quienes son mamà?" "Esos son Al Tall".
Recorde un sermó que una mare em va donar
quan anomení el seu fill Adrián i no Adrià.
Recorde recórrer comarques "A Colp de Pedal".
Que el millor amic és un llibre resultà ser real.
Estic prou orgullós de recordar allà on vaig
l' escola pública a l'horta de Benifaraig,
però recorde un trist comiat i l'últim final de curs
i abandonar l'escola per anar a l'institut.
Tornada
Aquell va ser l'estiu en què va morir el pare
i ma mare es quedà al càrrec i collons no li’n faltaren
per fer dels seus fills homes de profit alegres.
No em dóna res més orgull que el seu orgull cap a nosaltres.
Recorde les primeres classes
i sentir preguntar als mestres quina llengua emprar.
Recorde tindre bons professors de dretes
i que em pareguera estrany que em posaren bones notes.
Recorde un professor que explicava prou pausat
en valencià coses de plantes i minerals.
Ens pareixia pesat i avorrit i no sabíem
apreciar eixe esforç per part d'un castellanoparlant.
Recorde aprendre a suspendre sense que el món s'acabara
i començar a escriure rap donant-li estil a la paraula.
Recorde classes a les quals no volia anar
i cançons que no haguera escrit sense el que aprenguí al estar.
I m'agradaria recordar haver estudiat solfeig,
m'alegre de no recordar ni comunió ni bateig.
Està bé que ens deixen eixes coses a nosaltres
perquè no s’ha d’oblidar que sóm esponges.
En definitiva açò és perquè m'estime als que
et fan vore la vida tal com la disfruten més.
I és que m'alegra la gent que comet l'error i l'encert
d'intentar educar-nos per a que ens pareguem a ells.
així que s'alçà i anà cap a la finestra,
i allí una estona va estar fins que una intel•ligent amiga
l'acompanyà en el seu mut crit, mirant el dia.
Prompte tots callàvem disposats a continuar
i no recordí "La llengua de les papallones".
Elena l'havia recomanat el dia d'abans
i jo era molt jove, per conjugar eixes coses.
El día que Elisa arribà, no va fer amics
i per ser sincer, en tenia un parell el dia que se’n va anar.
La primera immigrant a classe, no parlava massa,
i a principis de març l'aniversari es va apropar.
Recorde convidar a tota l'aula menys a ella
Elena em demanà raons i jo vaig sentir vergonya.
Vaig convidar-la i no va vindre i tot es va arreglar
però la meua relació amb Elisa mai no va canviar.
Recorde arribar a casa, vore a ma mare preocupada
atenent una trucada, Àngels Barceló a la pantalla
confonent-se quan va caure la segona torre.
Anunciaríem que aniríem a la guerra prompte
i la setmana següent Elena ens va fer assatjar
La muralla de Quilapayun. La vam representar
un día assolellat al pati de l'escola.
Tots amb les mans agafades déiem: "no a la guerra"
Tornada:
Recordant com ens han educat.
Coses que et passen de menút i que entens quan et fas gran.
El missatge no va explícit en el canal.
El món que ens envolta: fent-nos encaixar
Recordant com ens han educat.
De vegades per a bé, de vegades no tant.
Això ens tocarà dedidir-ho més endavant.
El món que ens envolta i els seus habitants.
Un dia em van castigar a netejar una paret
que havia embrutat, dibuixant un insult a un company.
Un altre dia vaig empentar al meu amor secret
i Elena em digué que a una dona això no se li fa.
Recorde quan una mostra d'estimar
era deixar que una xica es sentara al bus al teu costat.
I amb eixe estigma vam viatjar a l'Hemisfèric,
a la Font Roja, a l'Albufera, i al Jardí Botànic.
Aprenent filosofia en els llibrets de "Pensa-Hi".
Llegiem per torns i alguns ho feien amb por
i jo estava convençut que era el millor de tots
quan llegia orgullós, un poema d'amor.
Recorde estiuejar a Dénia i en vore aquella muntanya
evocar la mestra cantar: “el vell Montgó es desperta”.
Recorde anar a les trobades un any
i dir "Esos quienes son mamà?" "Esos son Al Tall".
Recorde un sermó que una mare em va donar
quan anomení el seu fill Adrián i no Adrià.
Recorde recórrer comarques "A Colp de Pedal".
Que el millor amic és un llibre resultà ser real.
Estic prou orgullós de recordar allà on vaig
l' escola pública a l'horta de Benifaraig,
però recorde un trist comiat i l'últim final de curs
i abandonar l'escola per anar a l'institut.
Tornada
Aquell va ser l'estiu en què va morir el pare
i ma mare es quedà al càrrec i collons no li’n faltaren
per fer dels seus fills homes de profit alegres.
No em dóna res més orgull que el seu orgull cap a nosaltres.
Recorde les primeres classes
i sentir preguntar als mestres quina llengua emprar.
Recorde tindre bons professors de dretes
i que em pareguera estrany que em posaren bones notes.
Recorde un professor que explicava prou pausat
en valencià coses de plantes i minerals.
Ens pareixia pesat i avorrit i no sabíem
apreciar eixe esforç per part d'un castellanoparlant.
Recorde aprendre a suspendre sense que el món s'acabara
i començar a escriure rap donant-li estil a la paraula.
Recorde classes a les quals no volia anar
i cançons que no haguera escrit sense el que aprenguí al estar.
I m'agradaria recordar haver estudiat solfeig,
m'alegre de no recordar ni comunió ni bateig.
Està bé que ens deixen eixes coses a nosaltres
perquè no s’ha d’oblidar que sóm esponges.
En definitiva açò és perquè m'estime als que
et fan vore la vida tal com la disfruten més.
I és que m'alegra la gent que comet l'error i l'encert
d'intentar educar-nos per a que ens pareguem a ells.
Em elegit aquesta cançó perquè ens recorda quan anaven a l’escola i ens
parla de la diversitat en l’estil de educació i la seua importància. Perquè ens
fa sortir un somriu mirant al passat.
N.F i J.M.
3 comentaris:
Hola bon vesprada,
Hui vaig a comentar la cançó de records de atupa la cançó es molt bonica i te molta raó perquè de vagades tu mires com te han educat i dius com vaig a fer-ho exina i no es ètic ni moral però supose que serà eixina si me ho han ensenyat exina. I lo de no invitar a una persona per ser diferent també es molt comú a mi de xicotet també me ha passat i desprès te pregunten perquè i es molt incòmode.
La meua opinió es que la gent pot canviar això però es molt difícil si la gent no ho fa possible i no col•labora perquè estem en un país molt facha, racista i homòfob.
6 (recuperació de juliol paraules 131)
Adéu un comiat Pau
aquesta cançó m´ha agradat moltissim perque parla de totes les coses que es suposa s´habia de fer de xicot i m´ha fet recordar la meua infança.
per a concluir dir que aquesta canço m´ha tornat a fer sentir un xicot i açò m´ha agradat molt perquè és una senació meravellosa
Hola avui e estas escoltant la cançó de Atupa “RECORD”la estic escoltandola i te bona expresio
la musica te una melodia molt agradat Contan records de la seua infància , diu tot el rat que recordem com nos vam a educar com va aprendre a fer poemes ,quant va encontrar el seu amor quan va a pregar con u
ami me agradat bastant perquè es una cançó que se pot entendre perquè te una lletra molt clar
i també perquè me agrada este tipus de cançio
Publica un comentari a l'entrada