divendres, 20 de setembre del 2013

OBRINT PAS - No tingues por


Obrint Pas- No tingues por

Discografia: " La notra hora"(1995),"La revolta de l'ànima"(1997),"Obrint Pas"(2000),"Terra"(2003), "La flama" (2004), "En moviment!" (2005), "Benvinguts al paradís" (2007), "Coratge" (2011).

Pàgina web: http://www.obrintpas.com/

Formació musical: Bateria, veu, guitarra, teclats, samplers, trompeta, baix, trombó, bases, percussions, scratch, gralla i dolçaina.



Obrint Pas és un grup que fa i produeix música en valencià, ja que ells provenen de València. La seua música conté des de rock català, ska, hardcore a reggae amb tocs de música tradicional valenciana en que l'element característic és la dolçaina. Gràcies a aquest instrument han creat un estil propi, aquest ha sigut l'influencia per a moltes bandes que varen sorgir després. Les seues lletres tracten de diversos temes, encara que la denúncia social, la defensa de la pròpia identitat cultural i lingüística i la solidaritat prenen el protagonisme.
Aquest grup es va formar el 4 de  novembre de 1993 i el componen Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, els quals eren amics a l'institut Benlliure de València.

Al 1994 registraren la seua primera maqueta, la qual va arribar a la fase final del  "III Tirant de Rock". Aquest mateix any a novembre registren la seua segona maqueta "La nostra hora".
Al 1995 va eixir la seua tercera maqueta "Recuperant el somni".

Al 1997 arribà el seu primer disc "La revolta de l'ànima", dins de la discogràfica "45 Revolucions", la qual varen crear els mateixos Obrint Pas.

Al 2000 editaren "Obrint pas" amb la discogràfica "Propaganda".

Al 2003, el grup es va consolidar amb el seu disc "Terra".

Després d'això, varen traure al mercat diversos discos com són "La Flama" al 2004, "En moviment!" al 2005 aquest va ser un disc en directe acompanyat amb un DVD, "Benvinguts al paradís" al 2007, i finalment, al 2011 varen traure el seu últim disc "Coratge". Durant aquest període varen fer diverses gires com la del Japó.

Finalment caldria dir que el grup va anunciar el 21 de març del 2013 l'aturada indefinida del grup després d'una ronda de concerts pendents i dues actuacions en acústic en 2014.


Font: Viquipèdia.


La nostra tria musical és "No tingues por" de "Obrint Pas". Hem elegit aquesta cançó perquè ens ha agradat la lletra d'aquesta, ja que el grup la va compondre en homenatge a Guillem Agulló. Aquest home va nàixer a Burjassot i va fer la seua instrucció militar en Maulets, a més era una organització independentista d'esquerres. Per aquest motiu uns militants del extrema organització independentista d'esquerres el va assassinar a Montanejos (Castelló) quan ell no més tenia 18 anys. De entre tots els acusats no més varen condemnar a Pedro Cuevas el qual deuria d'haver estat 14 anys en la carcel, però finalment no més va complir 4 anys.

Per aquest motiu pensem que aquesta cançó és especial, ja que com diu la cançó Guillem mai estarà sol, perquè tots nosaltres hui dia sabem el que va patir aquest jove. Per aquesta raó com bé diu el comentari que em rebut "Assassinar o atacar algú només perquè pensa diferent d' algú altre (o perquè va vestit diferent, o estima diferent, o creu en un déu diferent o no creu en res, etc.) és una salvatjada espantosa que ha de merèixer tot el nostre rebuig sense fissures." .

Finalment, nosaltres pensem que aquesta cançó us agradarà i comprendreu bé la cançó (encara que nosaltres en un principi l'havien mal interpretat).




 Ja no puc veure mes enllà,                                                                                                                                           
dels teus ulls que m'estan mirant 
quants cops hem hagut de callar, 

He estat un temps sense pensar 
somriures que no tornaran 
he estat un temps sense parlar. 

No estàs sol 
no tingues por 
ja ningú embrutarà el teu cos 
No estas sol 
no tingues por 
ja ningú destruirà el teu cor. 

Ja no puc veure mes enllà 
dels teus ulls que m'estan mirant, 
quans cops hem hagut de callar. 

He estat un temps sense pensar 
somriures que no tornaran, 
he estat un temps sense parlar. 

No estàs sol 
no tingues por 
ja ningú embrutarà el teu cos 
No estas sol 
no tingues por 
ja ningú destruirà el teu cor. 

Si l'hagureu vist plorar, 
mai no l'haurieu oblidat 
com jo que sempre el duc dins del meu cap, 
la gent es pregunta, 
com soc capaç d'odiar, 
si l'haguereu vist plorar 
mai no l'aurieu oblidat. 
oblidat!, oblidat!, oblidat! 

No estàs sol 
no tingues por 
ja ningú embrutarà el teu cos 
No estas sol 
no tingues por 
ja ningú destruirà el teu cor. 

Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas. 

No estàs sol 
no tingues por 
ja ningú embrutarà el teu cos 
No estas sol 
no tingues por 
ja ningú destruirà el teu cor. 

Cap agresió sense resposta, 
Cap agresió sense resposta, 
Cap agresió sense resposta, 
Cap agresió sense resposta. 

Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint pas, 
Sempre anirem obrint, obrint, obrint pas.


Autores de l'entrada: Nerea Banderas i Sara Genis.

10 comentaris:

Betlem ha dit...

Hola a tots els “villenasos” i “villenases”! Sóc una gran fan de la música en general i de la que es fa en la meua llengua en particular. No m’he pogut resistir a escriure perquè aquesta cançó dels Obrint Pas m’encisa. I puc assegurar que en directe et posa els pèls de punta! I és que les actuacions en viu dels Obrint Pas no donen treva: emocions i ritme sense parar. Als seus concerts, el millor que pots fer és sumar-te a l’energia de la resta de la gent i deixar-te portar. Senzillament brutal.

D’altra banda, a l’hora de parlar de “No tingues por”, crec que és importantíssim esmentar que els Obrint Pas la van compondre en homenatge a Guillem Agulló. De fet, el títol complet de la cançó és “No tingues por (A la memòria de Guillem Agulló)”. Agulló era de Burjassot i militava en Maulets, organització independentista d’esquerres. Tenia díhuit anys quan un grup de militants de l’extrema dreta el va assassinar a Montanejos, un poble de l’interior de Castelló. De tots els acusats, finalment només en van condemnar un, Pedro Cuevas. Injustícies de la justícia, Cuevas havia de complir catorze anys a la presó però n’isqué als quatre i, per a acabar-ho d’adobar, el 2007 es va presentar a les eleccions municipals per Xiva com a número 4 de les llistes del partit d’ultradreta Alianza Nacional.

L’11 d’abril d’enguany es van complir vint anys de l’assassinat d’aquest jove compromés de Burjassot. Però no pensem que aquestes coses tan terribles ja no passen. Desgraciadament, encara ocorren. Sense anar més lluny en el temps, just la setmana passada dos membres d’Alba Daurada –partit neonazi grec– van assassinar a Atenes Pavlos Fyssas, un conegut activista antifeixista i cantant de hip-hop.

Per acabar, m’agradaria dir que Guillem Agulló tenia –com totes i tots nosaltres– la seua manera de pensar, de veure la vida i el món. I lluitava pel que creia sense fer mal a ningú. Assassinar o atacar algú només perquè pensa diferent d’algú altre (o perquè va vestit diferent, o estima diferent, o creu en un déu diferent o no creu en res, etc.) és una salvatjada espantosa que ha de meréixer tot el nostre rebuig sense fissures. Alhora, eixe tipus d’actes horribles també ha de traure a la llum tota la nostra solidaritat i el nostre suport a les persones que, ací i arreu del món, pateixen crims d’odi dia rere dia. Només cal posar-se un segon en la seua pell per veure com d’important és rebre l’escalforeta de la solidaritat, del colze amb colze. Doncs això, com diuen els Obrint Pas, “no estàs sol, no tingues por...”.

Carla Laffitte ha dit...

Jo pense que Obrint Pas és un dels grups que més coneix la gent en la nostra comunitat perquè la seua música és música per a totes les edats, i és molt original. Crec que el que més agrada a la gent d'Obrint Pas és que te coses característiques de València com la dolçaina i saben com combinarla amb els demés instruments i amb les seues veus.

En quant a la cançó que han posat les meues companyes, mai l'havia escoltada però m'agradat bastant. No és la cançó que més m'agrada però està bastant bé. El que més m'agrada de la cançó és el missatge que porta i pense que és important que la gent que escolte la cançó sàpiga quin és el missatge perquè qualsevol persona que l'escolte no va a saber quin és el missatge, perquè jo al escoltarla pensava que portava un altre missatge i després he llegit de que anava i li he trobat el sentit a tot. Pense que és molt important dedicar-li una cançó a una persona que va lluitar tant com Guillem Agulló.

Christian Molt ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Christian Molt ha dit...

Aquesta cançó és especial ja que és dedicada a Guillem Agulló, un militant de maulets, una organització independentista d'esquerres; aquest xic va morir assassinat.
A la tornada de la cançó diuen que Guillem mai estarà assoles i això m'impacta molt.

Pense que el grup que realitza aquesta cançó, Obrint Pas, deuria ser més escoltat ja que té moltes cançons bones i és dels grups més importants i escoltats de la música valenciana.
És una pena que més gent no escolten la música valenciana ja que tenen lletres amb molt de sentiment però no té tanta publicitat com altres músiques.

En acabar els done l'enhorabona a Sara i Nerea per l'entrada. La cançó m'ha agradat molt, sobretot la lletra pels sentiment que té.

Paula Campoamor ha dit...

Aquesta cançó m'ha agradat molt, ja que Obrint pas és un dels grups musicals que més m'agrada, ja que és una mescla entre pop amb l'energia del rock, a més a més en les seues cançons sempre reivindiquen alguna qüestió i reflecteixen tot aquell que als valencians els preocupa o que volen recordar.

Aquesta cançó a més de fer justícia pel Guillem Agulló, pense que ho podem interpretar d'una altra manera, la cançó parla sobre que no s'ha de tindre por, que hi han estat un temps en silenci però per fi és fa justícia, que no està sol, que ja no es pot oblidar i tot això a mi em recorda també a l'etapa de la música en valencià. Doncs després del “bum” de la nova cançó, la música en la nostra llengua va desaparèixer quasi per complet i ara gràcies al País Valencià, a la societat i a tot el món que fa possible aquesta música, el músics ja no tenen por i per fi poden lluitar pel que volen.

Jo pense que sempre una cançó està enfocada a un tema en concret però també cadascú el pot interpretar d'una altra manera perquè no tot el món té les mateixes idees ni tampoc la mateixa percepció de les coses.

Mireia Kent ha dit...

La cançó que han triat les meues companyes la trobe una mica repetitiva, però tal vegada siga perquè volen deixar clar el tema de la cançó. Respecte al ritme he de dir que m'ha agradat, i he de dir que la dolçaina li dóna un to especial i molt característic de la música en valencià. La lletra està molt bé, però com ja he dit abans es repeteix, tot i que la idea d'escriure una cançó en memòria d'alguna persona que tenia uns ideals polítics diferents a unes altres persones hem pareix magnífic per saber un poc d'història. De fet, hui en diu moltes persones tenen ideals diferents i no per això van matant a altres, i ara més, que la ciutadania ens manifestem perquè no volem algunes lleis que està instaurant el nostre govern.

Per finalitzar, pense que Obrint Pas és un bon grup, tot i que no l'escolte molt a sovint, però pel que fica a l'entrada i el que em varen parlar d'ell quan férem a l'institut el lip dup, no em desagradaria escoltar totes les seues cançons. També he de dir que aquest grup és un bon referent per a altres persones que o bé ja tenen un grup, o bé per a aquelles que volen formar-lo, perquè gràcies a ell es poden adonar de que sí que és possible tindre èxit en l'àmbit de la música en valencià.

Barbara Wolf ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Barbara Wolf ha dit...

Ja he llegit el treball que han fet les meues companyes de classe sobre el grup valencià Obrint pas. Aquest grup porta molts anys en la música en valencià ja que tots els components són valencians.

El tema de la cançó com ha dit en la publicació tracta sobre un xic anomenat Guillem Agulló que va defensar les seues idees i va morir per aquesta causa i la gent sempre o quasi sempre el recorda en cançons.

Mai havia escoltat aquesta cançó, si he escoltat comentaris d'Obrint Pas, sobre el grup, ja que a una amiga meua li agrada aquesta música. Jo he escoltat cançons en valencià però sempre en classe de valencià i sempre les cançons més antigues, aleshores pensava que totes serien iguals però en canvi aquesta cançó m'agrada molt tant el ritme com la lletra perquè encara que el ritme siga molt fort com el rock la lletra és un poc sentimental i li done la raó: pense que una persona que agredeix a altra no pensa mai com va a estar aquesta després i que si aquesta que agredeix a altra puga veure-lo no el tornaria a fer.

Pense que tot el món té dret a a tindre el gustos propi que ell vulga sense que ningú els faça burla, o com diu en la publicació “Assassinar o atacar algú només perquè pensa diferent d'algú altre (o perquè va vestit diferent, o estima diferent, o creu en un déu diferent o no creu en res, etc.)”.

I no sóc que digam un jurat ni molt menys però pense que Obrint Pas és un grup molt bo que podria donar gires per almenys tota Espanya i Europa però ja entrem en el tema de que el valencià sols s'escotla a València i finalment que m'agrada l'entrada que han fet les meues companyes.

Inma Mozzoni ha dit...

Acabe d'escoltar la cançó i m'ha semblat que té molt de ritme, però sobretot, és una cançó
que defensa, d'alguna forma, a tota la gent que pensa diferent i tenen dret a ser lliures de pensament i ideologia. No ens adonem del que fem moltes vegades; discriminem a persones igual que nosaltres per diferents pensaments, formes de viure o de vestir, i això és trist. Per què no ens parem a pensar i recapacitem?: podríem ser nosaltres els discriminats, podíem haver sigut tots Guillem Agulló
que va morir, defensant les seues idees, i que s'ha convertit en un heroi que tot el món recorda en forma de cançons. No entenc per què ens ceguem en la idea de que el que nosaltres pensem és el correcte i que l'opinió d'altra persona amb idees diferents a les nostres, té menys valor que la nostra. Jo havia escoltat parlar d'aquest home, i mentre n'hi haja gent que el recorde, Guillem Agulló, mai morirà.

Aprofite per a dir que Obrint Pas és un grup valencià molt interessant, que les lletres de les cançons
tenen molt de sentit, i que hauríem animar a la gent a escoltar la seua música.

Yasmina, Almudena, Aitor i Costin 1 ESO. ha dit...

Hola companys i companyes del Villenaso,
Estem molt d’acord en el que haveu dit en els vostres comentaris sobre la música i sobre Guillem Agulló. I ens ha agradat molt la idea de sentir-nos acompanyades. Per exemple si alguna persona et discrimina o t’insulta i els teus companys et recolzen i estan al teu costat et sents protegida i acompanyada.

També volem dir que la cançó ens ha emocionat per la lletra i ens ha agradat molt el ritme
I teníem ganes de cantar i de ballar!

Bé adéu i us recomanem que seguiu escoltant aquesta cançó i altres en valencià.