Sva-TERS- Follaoret

Sva-ters és un grup de música en valencià d'Alcàsser format l'octubre de 1998. Actualment està format per 13 membres : dos cantants, dos guitarristes, un baixista, un bateria, un percussionista, un saxofonista, dos trombonistes, dos trompetistes i un teclat. Entre tots creen un estil únic mesclant rock clàssic, ska, jazz, rumba i reggae, entre altres. Normalment la lletra tracta temes reivindicatius i humorístics, com es pot apreciar pel títol de la cançó.

Aquest grup va crear el seu propi estil posant-se com a nom: l'sva en compte de l’ska. El l’sva és un estil fester, on es barregen molts tipus de música per a divertir a la gent. Per això, una de les principals característiques del grup és la connexió amb el públic en els concerts, als quals la diversió sempre està present.

Al desembre de 2006 gravaren el seu primer videoclip, de la cançó Rumba d'Amore.

Sva-ters han sigut guanyadors de entre altres:

· I Concurs JercRock a l'acampada del Carrascar (2000)
· IV Concurs de Música en Valencià del Consell Valencià de la Joventut (2001).
· Concurs Promocions 2002 de Radio Nova al millor grup del País Valencià.
· Guanyadors del 1r premi al millor grup del Club a la Nostra Marxa (2002)
· 2n lloc al festival internacional Emergenza al País Valencià, davant de 126 bandes (2004)
· Guanyadors per votació popular al millor grup de la VI fira de música al carrer de Vila-Seca (2005)

MEMBRES ACTUALS:

Alex Llacer el Dur (veu i dolçaina)
Guillem Taberner (veu i dolçaina)
Pau Txicuto (bateria)
Josep Maria Hernandez Reillo (congues)
Daniel Ramirez (guitarra)
Enric Romaguera (guitarra)
Gusmà Gil Gussman Bassman (baix)
Nel·lo (teclats)
Emili Perez (saxo)
Francesc Xavier Esteban (trompeta)
Ximo Mitxot (trompeta)
Joan Antoni Moreno Sauco (trombó)
Vicent Marí (trombó)

LLETRA:

Jo tenia l'objectiu en esta vida:
ser un follaoret "empedernit".
No tindre en el amor ni pàtria ni bandera
i anar de cos en cos com els mosquits.

Jo volia ser com el "butanero".
No! No mirar pèl ni condició.
Forat que veig, com els obrers,
forat que tape jo.

Follar patrocinat per una marca de condons.
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!

Fes de la meua vida un calvari
i anul·la la meua llibertat.
Dóna'm motius per a tallar.
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!

Despistadeta anava, la meua xica cantant per el carrer.
Seria la primera, l'inici d'una carrera sexual ascendent.
Li vaig tirar la canya. Pica-la, peixet. Pica-la peixet!!
I al "rato" compartíem la cigarreta de després.

Xe, què xiqueta més rebonica.
Deixa'm que me quede un "ratet" més amb tu.
Per què he tingut que enamorar-me? Per terra el meu futur.
Vaig eixir de pesca i al final acabí siguent jo el lluç.

Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!
Hey ho, let's go!

Jo vull dir-te que, a voltes, m'agradaria que fores roin.
Que no fores tan dolça, ni despertar amb tu fora tan gran.
Fes de la meua vida un calvari i anul·la la meua llibertat.
Xiqueta, si tu no m'estimares així!!!

Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret, esta és la teua condemna!
Pobre follaoret!!!

OPINIÓ:

He triat aquesta cançó perquè és molt diferent de les altres, no parla del tema de l'amor o del que esta bé o esta mal, simplement descriu com és la vida d'un xic lliure amb molta activitat sexual que va de cos en cos, i com tots, en algun moment de la vida, s'acaba enamorant de qui no vol.

M'ha agradat molt la lletra ja que el tema humorístic dona molt de si, i fa que la cançó siga diferent.

Haurà molta gent qué no li agrade la cançó perquè diu algunes paraules malsonants, però recordeu que la cançó és de lliure elecció. Espere que us agrade.

Mar Escudero Moreno

AUXILI- Abismes

Els inicis d’Auxili es remunten a l’any 2005, quan un grup d’amics decidiren ajuntar-se per fer un poc de música. Sense adonar-se’n anaren consolidant-se com a grup/banda de manera més formal, amb un estil definit i amb un munt de concerts arreu del País Valencià. L’any 2009, enregistrem el nostre primer treball “Existirem...?”, el qual va tindre una bona acceptació per part del públic, tenint en compte que es tractava del nostre primer disc. Encara que s’evidenciava la poca experiència en composició i gravació, aquest primer treball va suposar un canvi positiu de mentalitat per a tots els membres del grup.

Després d’un parèntesi a la vida d’Auxili, se n’adonàrem que allò que realment ens agradava, i el que ens faria seguir endavant, era el reggae. És per això que decidim elaborar un nou projecte amb una formació diferent, cares noves i idees fresques per tal de tornar al panorama musical amb més força que mai.

És el moment de presentar “Dolç Atac”, segon treball del grup amb el reggae com a gènere principal i influenciat per altres com l’ska, el ragga i el rap. Sempre amb un estil propi, definit, més madur i amb unes lletres directes que revelen tot allò que volem transmetre.

Auxili és partidari de la difusió de la música d’una forma lliure i directa. Us deixem l’enllaç en descàrrega directa per poder gaudir de “Dolç Atac”.

No sabia on buscar alguna cançó per a pujar-la, i vaig mirar al disc de la gira  i vaig encontrar aquest grup quela veritat  és que m'agrada i em vaig posar a buscar cançons, també vaig visitar la seua pàgina oficial i vaig elegir aquesta cançó, a més el videoclip està rodat ací a València.

Lletra

Vull fugir d'aquesta ciutat,

el fum del plàstic m'ofega.

No tinc forces per a oblidar

i l'horitzó s'esdevé complicat

sense tu al meu costat.

No he alçat el cap, no puc mirar

què m'espera darrere del mar,

no suporte veure el final.

Viure sols el pas que, no més enllà.

On està la llum que il·lumine algun far

per a continuar?

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.

Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,

tinc sensacions de poder volar.

Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic.

Consciències pre-dissenyades al seu món sintètic

I dius que és dur parlar del futur,

doncs derribem un altre mur. Si estic amb tu em sent segur.

I ara explota la meua ràbia en forma de cançó.

Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal,

ràbia eterna si en la mirada s'atura el temps.

Crisi de la crisi individual si l'individu,

crisi quan el cicle ens escolta el cor.

Crisi de la crisi individual si l'individu.

És una guerra eterna.

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.

Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,

tinc sensacions de poder volar.

Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida.

Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida.

Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida.

Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia.

Nuria Forner

1º Batxiller d'Humanitats