I allà vaig estar jo, a la llenca del Serrano (Tous), escoltant els Prozak Soup i el seu disc Imbècil, una proposta musical de post-hardcore, electrònica i hip hop, i amb ressò de bandes com Attack Attack o Orxata.
A veure si em trobeu:
Una experiència irrepetible!!!!!
Joan Palomares, de Bellreguard, és el cantant i l'ànima del grup.
Ací podeu escoltar el seu disc en solitari Assaig sobre amor i plusvàlua.
I també us podeu descarregar Vertígen, un projecte amb Josep Nadal, el cantant de La Gossa Sorda.
Aquesta és la lletra de La clau, la cançó que sona a la promo:
Tornar i no trobar-la mai
Ara va de bo que s'ofeguen,
però que els vençuts no pleguen.
Pares o nones, mantint-te als afores.
Senzilles cares, anar a soles,
pujar muntanyes, obrir les ales.
Després d'això no cal que pares,
bales!
Mores roges, figues verdes.
Les sèquies bullen, les aus s'amaguen
No tornarem a vore't mai, no tornarem.
Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,
això és el que no volen que fem,
que no siguem valents, que oblidem qui som,
que no tornem a buscar la clau
d'Alacant al Rosselló
del Tossal al Llatzaret
Ara que callen els mudats i que parlen les llestes.
ATUPA és un jove grup de Montcada de l’Horta Nord (València) que ix de l’amistat i l’amor pel rap.
Es caracteritzen bàsicament per la versatilitat i la fusió de tres estils distints de rapejar als seus tres MC’s i quatre formes d’entendre el Hip Hop. En comú tenen les ganes de festa, de passar-ho bé i de gaudir del que la música els done sense oblidar mai l'essència del rap, que resideix a la protesta i crítica cap al nostre context polític i social.
Compten amb lletres crítiques amb la València actual que no deixen de banda el veure la realitat amb humor i ràbia conjuntament. També plasmen a les seues cançons les ganes de viure la juventut d’avui dia i les ganes de lluitar per la nostra cultura i el nostre territori.
Lletra de Ser o no ser Panxo:
I entra la veu més sensual del barri,
Ja saben qui és el crac, camina com un dandi
Del califat a Montcada, clama la grada,
Sap que ja no tinc ni odi ni estalvis.
València esclata, la flor i nata del rap ataca.
Fills de la ruta destroy, fans del quinto i tapa.
He fet comboi amb Atupa, la Clika.
No xape la boca, soles la tapa una xica.
Anem per la vida amb una guerra interior,
butxaques buides, les mans al cor
el cor al vent, i lo millor?
Que del dolor tragam este somriure.
Som el que fem i fent açò mos sentim lliures.
Tancant un cicle i obrint portes.
Que continue la festa que l'estiu porte:
concerts, consciència i més alegria.
Que cada dia siga Carnestoltes.
És una ganga ser tan feliç en res.
Passar del lujo i la moda al MC del mes.
No compra joies ni roba, no té diners.
Però en el mic demostre, i aposte per ells tot el poder.
Ser o no ser, this is the question!
S'entenem tots, vénen temps bons.
No ens farem d'or, però que mai falten
estos ratets, estos raps i esta il•lusió.
Robert:
Ser o no ser this is the question
deus de ser sempre tu mateix eixa és la lliçó,
no et deixes portar pel que diu la societat,
no deixes que el teu cap, siga objecte de manipulació.
Jo disfrute amb música de qualsevol època,
des de nano jo vaig voler la meua oïda educar,
això vol dir que disfrute amb James Brown, Phill Collins ... Queen
Sonen molt heavys!
L'escenari és el jardí de ma casa
és lo més paregut a un orgasme mental... No estic exagerant!
crec que deuríem ser un poc més optimistes
que inclús en les errades traurem coses positives.
Així és com va el ritme a la meua ment
sobredosi de flow per al que està present
tu deixa't portar pel ritme, tu escolta'l bé
la vida és curta, tu disfruta-la... és un consell.
Tu ja l'agafes, el soltes, el dones...
les dones? agafe, les solte? jo mai eh...
Sóc un pervertit, sempre vaig tindre bona vista,
sé apreciar les corbes, com si fóra un bon artista.
I és que no puc parar de cantar,
la vida em somriu sense motiu i mi em té igual,
de vegades és millor deixar-se portar,
disfrutem aquest moment i el que en un futur ens vindrà.
Adrià:
Menesters i afers, fer un só que és mel,
més que res volem que ho passem bé.
Colló! Que ningú em talla el rotllo,
avui el que mane sóc jo. Au a menjar-se el món no?
Ho done tot per les converses amb amics
amb cerveses de barril, dins d'un habitat festiu.
Tampoc té preu que durant una nit d'estiu
una xica et seduïx i acabeu anant al llit.
Horitzontal passió sense tabús com Estellés.
Tota la nit on fire amb la melena al vent.
Amant del plaer animal, sense frens,
i després riurem. Voyeur de somriures.
Veure el sol sortir com a un quadre de Monet.
Sentir als seus colors freds pinzellades del cel.
Algun dia llegiré tots els llibres pendents
i proclamaré als vents: com vull ser, què vull fer.
De moment avancem. Donant tombs però content.
M'agrada com sóc, no com he arribat a ser.
El fi no justifica els mitjans,
però el que he patit ja ha passat no?A qui volem enganyar!
Adrià Aguilar amb total seguretat
si a la vida ha fracassat no dóna tot per jugat.
Pas a pas, tram a tram, tomb a tomb, bac a bac.
Dóna-li un somriure perquè et coste la meitat.
Fran:
Que mai se m'esborre esta cara de bon xiquet.
Que mai tinga pressa i que mai pare quiet,
hi ha massa per viure i tan poc de temps.
jo vull sentir correctament i en el moment pertinent.
Què? absorbir cultura és el meu hobby,
de música a pel.lis, de llibres a còmics,
fer teatre, posar-me a la pell dels altres,
buscar els arguments de postures que em son contràries.
Bona gent, ací present, contents,
conscients de què brillem, de què també fallem
però el balanç és positiu i hi ha motiu per l'alegria
any rere any millorem dia a dia.
Discutint, ens matem entre col.legues ,sóm violents
però si un amic fa falta, els primers, ahí estem.
sóm durs, però es façana, ens estimem,
i anem poc a poc a conviure aprenent.
Fem pinya, juguem a l 'Age, al Risk, al Trivial
i és que si no hi ha guita, sempre hi ha una alternativa.
jo sóc un narcisita però sóc més els meus actes
i per gaudir del meu reflexe en mi he hagut de fer pactes.
No som perfectes, però som de puta mare,
hospitalaris, amb bon humor, solidaris
no, hui no crec que puga queixar-me
vaig sense por a vore el que el futur em depare.
He triat aquesta cançó perquè m'ha semblat molt interessant. Ens fa reflexionar sobre la vida, veure que cal gaudir d'aquesta i no preocupar-se tant dels diners. Cal aprendre a vivir-la amb il·lusió i amb música de qualsevol tipus, ja que t'anima i t'estimula. Com diu la cançó '' la vida és curta, tu disfuta-la...és un consell''. A vegades és millor deixar-se portar, viure el moment i no pensar en el que vindrà després. La cançó parla també de com són els membres del grup, de com discuteixen entre amics, però en el moment que a qualsevol amic li passa alguna cosa, de seguida están per ajudar-lo. Són solidaris i alegres i sempre están pensant en fer música.
En conclusió, hi ha molt per viure i molt poc temps per a això. Tinc que dir, que cal viure cada moment com si fóra l'últim '' Carpe diem'', ix de festa, riu, fes el cabra, però sempre amb cap. La veritat que m'ha encantat la cançó i aquest ritme tant encomanadís. Espere que aquest grup continue fent cançons i com diuen ells, que gaudixen quan les fan.
