dimarts, 15 de maig de 2018

TERÀPIA DE SHOCK - "Sense Tu"

Grup de pop-rock Català



LLETRA:


És de nit,
És tot fosc,
Estic sol,
I no hi ha ningú
És de nit,
Un record
Dins el cor
Ella hi és a dins

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda ,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Sense tu, jo no puc,
Sense tu, si no hi ets,
Sense tu, jo no sóc ningú.

És de nit
És tot fosc
No estic sol, no ho estic
Tu estàs amb mi.

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda ,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc mirar
Jo no et puc sentir

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc tocar
Jo no et puc besar

I sempre estaràs al meu cor...

Abril (Bat.A)


1 comentari:

Noelia Mill i Ana Zambrano ha dit...

Aquesta cançó és del grup de pop-rock, Teràpia de shock, que es va formar en 2006. Entre les seues cançons més famoses es troben: “Perduts”, “No vull que sorti el sol”, “Pobres i rics”, “Tot va tan ràpid”, “Quan marxis lluny d’aquí”. En 2008 van fer aquest èxit que parla de l’amor que sent el cantant cap a una xica de la qual no sabem el nom. Es refereix a ella durant tota la cançó, el que vol dir que està dedicada a ella. La cançó s’estructura en huit estrofes amb versos d’art menor, ja que tots tenen menys de huit síl·labes.

Del contingut de la primera estrofa es podria dir que descriu la foscor i la soledat que el cantant sent quan està sense la xica i els records que en té d’ella. A la cançó es repeteix dues vegades. Seguidament, en la segona estrofa descriu el que li agradava d’aquesta xica, que són els seus ulls brillants i el seu somriure extravagant, però també expressa que encara que ja no estiguen junts, ell troba molt a faltar d’ella els aspectes descrits anteriorment i que, a més, la porta dins el seu cor. A la cançó es repeteix dues vegades. A continuació, vindria la tercera estrofa, que és la tornada i es repeteix quatre vegades en tota la cançó. El que vol expressar el cantant en aquesta estrofa és que necessita la seua amada tant que sent que sense ella no és capaç de fer ni de ser res. Per últim, les dues últimes estrofes, les quals no es repeteixen més en tota la cançó, tracten que sense la presència de l’amada és impossible interactuar de cap manera amb ella, que és el que el cantant vol, però encara així, a l’últim vers de tota la cançó repeteix, com ha dit en altres estrofes, que sempre la portarà al seu cor.

Hem elegit fer el comentari semanal d’aquesta cançó perqué ens agrada molt tant la melodia com la lletra i ens crida l’atenció, ja que ens recorda quan véiem Polseres vermelles, una sèrie que s’emetia a TV3 i gràcies a la qual coneixem la cançó, on era el tema principal i per això el grup va agarrar la fama que té actualment, en aquests moments.