dilluns, 14 de maig de 2018

PAU ALABAJOS - Inventari


Pau Alabajos es un autor valencià que va començar la seua carrera artística actuant als carrers de la ciutat de València, L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita, L'any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos i l´'any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011). Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011.

Aquesta cançó parla d´un amor passat que descriu l´autor com a inesborrable. El protagonista de la cançó fa "inventari" en forma de metàfora amb tots els records i regals que va tindre amb la seua parella, com bé diu la lletra, parla de tots aquells records que mai olvidará i als que dona una gran importància.                                                                                                                                  

Aquesta es la cançó que jo he triat per diverses raons, la primera es que no escolte res en valencià, encara que m´agrada, i la segona, i la més important, es que vaig descobrir aquesta cançó en un examen de l´any passat al meu anterior centre, en el qual hauriem d´escriure tota la lletra de la cançó escoltan´la assoles unas vegada i sense vore la lletra lògicament. Amb aquesta activitat de l´examen vaig trobar la cançó quan vaig arribar a cassa i la vaig escoltar diverses vegades i per el moment es l´única cançó que tinc gravada a la memòria i que m´agrada molt, a més de que em dona molts records de els meus antics companys i el meu anterior centre.  

         
                                                                                                                                                              
                                                        LLETRA:                                                                                                                                                                                                                                                               

Passa l’hivern 
i no aconseguisc 
esborrar del record 
alguns dels moments 
especials que vam viure 
durant els dos mesos 
i els vint-i-un dies 
que vàrem menjar-nos el món 
tu i jo. Avui necessite 
posar punt i a part, 
vull fer inventari 
de totes les coses 
que m’has regalat 
i que em són impossibles 
de guardar al fons d’un calaix: 

un sobre blau; 
milions de missatges de text; 
un e-mail, que guarde 
a consciència, com un amulet; 
un punt de llibre; 
milers de cançons 
amb la teua empremta dactilar; 
un clauer que té forma 
de sargantana; 
un tiquet de l’últim peatge 
abans de Sabadell; 
un paquet bomba que no 
va esclatar i conserve 
en algun lloc segur. 

Encara n’hi ha més: 
tinc una targeta 
de Can Rectoret; 
un llarg poema, regal de Nadal; 
mitja dotzena de fotos 
penjades al Facebook
i un pòster de Muse 
rebregat; una entrada de cine 
i aquestos texans; 
tres nits a l’Escala, 
el viatge a París 
i cada ciutat que incendiàrem. 
Són tants els records 
                                                                   que ja m’he descomptat…