dijous, 15 de febrer de 2018

BUHOS - Volcans


 Buhos és un grup de rock de Calafell (Tarragona) fundada l'any 2005. L'any 2007 el grup edita el seu primer disc oficial 'Rebel·lió en la plaça.En un afany de reivindicació discogràfica els seguidors dels de Calafell podien adquirir aquest disc per 1 € en els seus concerts, filosofia que més tard va desembocar en oferir tota la seva discografia en descàrrega gratuïta a través del seu web oficial. El grup distribueix el disc de manera totalment independent i venen més de 10.000 còpies a un euro en un any de concerts. El grup es va popularitzar després d'un seguit de cançons sobre el Barça per Ona Fm i Rac. En aquests mesos, va aparéixer la cançó de Messi, gravada en l'estudi de J.Nin, el tema va sonar molt a l'Argentina i la notícia va aparèixer a la portada de Clarin i Olé.

En aquest vídeo, es pot ver com varies personatges s'enamoren sense importar el genere, o la diferència que es pot encontratrar entre ells. Com al principi es deixa ver uns segons de les seues situacions, una xica que ha discutit amb el seu nòvio i coneix a un cambrer, o una mare que acaba de recollir al seu fill de l'escola, un xic tímid en un gimnàs o un ''treballant''Son situacions que es poden passar a qualsevol de nosaltres, encontrar a l'amor de la nostra vida, o la persona que ens causa papaiones en l'estomac, l'amor és l'amor.










LLETRA


Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



A la trinxera, a la que vam créixer plegats
Em vas fer creure, que tot estava al nostre abast
I ara tot canvia i ens té atrapats
Busquem una sortida entre mitges veritats
Es una guerra i vull lluitar-la al teu costat



Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



Hi ha un foc que crema, i es imparable quan ho fa
Treu-me la pena i encén-me com un volcà
I quan tot es torça tu ets l'escalfor
La meva força sempre que em guanya la por
No hi ha bombers que apaguin el que ens crema al cor



Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



Ara sincerament, estava buscant una cançó en valencià per a poder publicar-la aquí, i em va saltar un anunci, volia saltarlo, pero al ver un tros, vaig decidir ver lo, em va fer gràcia que justament fosa una cançó en valencià i era una tal com jo la volia, una cançó que explique que els sentiments no es paren a pensar en el sexe, la classe social, l'origen o edat

Em recorda a totes les situacions que he vist de persones que es separen o no tenen el valor de dir-li a la persona que ama el que senten i ver-lo em produeix tristesa i frustració perquè es un sofriment innecessari segons el meu punt de vista. Ara pensava que fer aquest treball seria no més publicar una cançó qualsevolperò a ver encontrar aquesta cançó m'ha fet, buscar altres mes i conèixer mes un altre estil musical. 


ROXANA MARIANA ZAMFIRESCU (1 HUMANISTICO)

2 comentaris:

Paula Roussel ha dit...

Aquesta cancó s’anomena “Volcans” i és del grup català Buhos. Últimament no puc parar d’escoltar-la, té un ritme boníssim i la lletra és preciosa. El videoclip de la cançó, en la meua opinió, acompanya i complementa perfectament al tema, que està ple de significat.

La lletra és meravellosa i arriba a tothom que l’escolta fàcilment. En aquesta podem veure com el grup parla de l’absència de regles que els prohibeixen ser qui són. Aquesta idea em sembla molt bonica i crec que és en la que guarda l’essència de la cançó. Quantes vegades hem desitjat comportar-nos d’una altra manera i sentir-nos lliures i no hem pogut fer-ho per por o vergonya?

Ací podem veure com la por i la vergonya s’esvaeixen i per una vegada solament quedem nosaltres, la nostra veritat i tot aquell que ens veu tal com som ballant i gaudint fins a tremolar de cansament i perdre la raó. És brutal veure com tant de significat s’amaga dins d’unes quantes paraules i esclata al cor quan la música comença a sonar.

Amb aquest vídeo acompanyant la cançó comprenem millor el missatge i entenem el que el grup volia transmetre. Ens adonem gràcies al videoclip com el desig i l’amor no tenen fronteres, no entenen de sexes, de religions, de races o de classes socials. Veiem que pot nàixer en qualsevol moment, de l’espurna d’un encenedor fins als corredors d’un supermercat del barri. Solament es necessita uns ulls que brillen al mirar uns altres i mig somriure.

I què passaria si ens guiarem pel desig i l’amor en compte de pels prejudicis i la desconfiança? Què passaria si ens deixarem encendre i brollaren de nosaltres els sentiments com la lava dels volcans?

Definitivament, aquesta cançó mereix ser escoltada i gaudida, doncs tant el ritme com el vídeo i com el missatge són excepcionals. I he de dir que a aquest grup no li falta raó, perquè veritablement un se sent així, sense por a ballar i a tornar-se boig quan es deixa conquerir pels sentiments i s’oblida de la raó i de la vergonya.

Paula Roussel ha dit...

CORRECCIÓ
Aquesta cançó s’anomena “Volcans” i és del grup català Buhos. Últimament no puc parar d’escoltar-la, té un ritme boníssim i la lletra és preciosa. El videoclip de la cançó, en la meua opinió, acompanya i complementa perfectament al tema, que està ple de significat.

La lletra és meravellosa i arriba a tothom que l’escolta fàcilment. En aquesta podem veure com el grup parla de l’absència de regles que els prohibeixen ser qui són. Aquesta idea em sembla molt bonica i crec que és en la que guarda l’essència de la cançó. Quantes vegades hem desitjat comportar-nos d’una altra manera i sentir-nos lliures i no hem pogut fer-ho per por o vergonya?

Ací podem veure com la por i la vergonya s’esvaeixen i per una vegada solament quedem nosaltres, la nostra veritat i tot aquell que ens veu tal com som ballant i gaudint fins a tremolar de cansament i perdre la raó. És brutal veure com tant de significat s’amaga dins d’unes quantes paraules i esclata al cor quan la música comença a sonar.

Amb aquest vídeo acompanyant la cançó comprenem millor el missatge i entenem el que el grup volia transmetre. Ens adonem gràcies al videoclip com el desig i l’amor no tenen fronteres, no entenen de sexes, de religions, de races o de classes socials. Veiem que pot nàixer en qualsevol moment, de l’espurna d’un encenedor fins als corredors d’un supermercat del barri. Solament es necessita uns ulls que brillen al mirar uns altres i mig somriure.

I què passaria si ens guiarem pel desig i l’amor en compte de pels prejudicis i la desconfiança? Què passaria si ens deixarem encendre i brollaren de nosaltres els sentiments com la lava dels volcans?
Definitivament, aquesta cançó mereix ser escoltada i gaudida, doncs tant el ritme com el vídeo i com el missatge són excepcionals. I he de dir que a aquest grup no li falta raó, perquè veritablement un se sent així, sense por a ballar i a tornar-se boig quan es deixa conquerir pels sentiments i s’oblida de la raó i de la vergonya.