dimecres, 1 de novembre de 2017

ROBA ESTESA - ''Les Criades.'

Roba Estesa, és un sextet musical femení i feminista que va néixer en 2013 al Camp de Tarragona. Aquest grup està format per Alba Magriñà (bateria i percussions), Anna Sardà (baix, violoncel i veus), Clara Colom (acordió diatònic i veus), Claudia García-Albea (violí i veus), Gemma Polo (veu) i Neus Pagès (guitarres i veu). Canten en català i fusionen el folk, la rumba, les cançons tradicionals i les cançons "d'autora".

En 2014 es van autoeditar una maqueta. En 2015 van guanyar el primer premi del Concurs Sons del Mediterrani organitzat pel Grup Enderrock, que els va permetre finançar part del seu primer disc publicat el 2016.
En cuant a les cansçons d’aquest grups es poden trovar missatges donant especial protagonisme a les dones amb rebuig explícit en els seus concerts a la violència masclista i la reivindicació de la tradició i la memòria. Dona, lluita i tradició amb una lectura pròpia des de la defensa de l'autonomia de les dones i els seus drets.
Algunes de les seves components com Anna Sardà arriben a la formació des de la música clàssica i la seva primera formació. Van crear els primers temes amb guitarra i veus i més tard van sumar al grup el baix i la viola. Clara Colom ve del món de la música tradicional catalana dels Pirineus, Neus Pagès, de la música celta i el flamenc, en aquest grup format per dones ni han moltes varietats musicals!

Informaciò estreta de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Roba_Estesa 

La viralització d'un vídeo sexista en una actuació del festival La Flama de Sabadell va posar en alerta tot el sector musical català. El masclisme existeix -quina sorpresa!-. Les sis dones valentes -i lluitadores- que formen Roba Estesa van engegar una campanya en contra de les vexacions que van haver de patir aquell dia per denunciar el micromasclisme. Una declaració d'intencions que es va emfatitzar amb la publicació del seu disc debut, Descalces (Coopula Records, 2016), el passat 17 de maig, coincidint amb el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia. El disc, tal com ja ens van anunciar el dia que vam passar pel seu estudi de gravació, pivota entorn de tres grans eixos: dona, lluita i tradició.

Font de informaciò: http://www.latornada.cat/ca/el-disc-de-la-setmana-26/descalces 


Aquest vídeo tracta sobre la dona que és la que ha de fer-ho tot sempre i per això es refereix que no els tornarà a cosir els pantalons ni fará mes coses pels homes, com ja he dit abans eixa cançó es va publicar el dia internacional contra l'homofobia. Per últim voldria dir que aquesta cançó la vaig trobar buscant per YouTube, vaig escoltar algunes i aquesta em va cridar l'atenciò, ja que parlava sobre la dona i li donava protagonisme.

LLETRA: 

Tenim l’alegria de viure,
tenim la sort de ser aquí.
Volem arribar més enllà,
sabem que no serà fàcil camí.


Reservem totes les forces
perquè quan el dia arribi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Tenim la sort de ser valentes,
tenim les mans, tenim els pits.
Volem que per tot lloc ressoni
el que ha sigut sempre el nostre crit.

Reservem l’afany de riure
perquè el plor no ens entristeixi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!
No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció ! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona
entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,
farem que per tot s’escolti el gran dolor del vostre plor.

Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,
les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó
i amb l’amor com a proclama farem del món un tot nou.
El senyor Ramon ja no empaita les criades!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora deaix dels pantalons.
Però atenció !(atenció!)  No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció ! (atenció!)No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!





                                                                                                    Paula Campoamor 1ºBatx.B