dimarts, 10 d’octubre de 2017

ASPENCAT - Música naix de la ràbia


ASPENCAT - Música naix de la ràbia


Aspencat és un grup musical valencià. Al inici de la creació del grup, l’estil caracaterístic que tenien es basava en l’ska, el reggae i el drum and bass però actualment, el grup ha evolucionat i ha creat un estil propi, combinant sons electrònics amb l’estil que ha predominat fins aleshores. Son una de les bandes més referents del País Valencià i están considerats com un dels grups valencians que deafien a la cultura institucional del País Valencià degut al contigut crític i característic de les seues obres.





Lletra


Vull il.luminar com un fanal i amplificar cada senyal

de la contracultura que naix des de baix i és silenciada, jo
vull fer la barricada amb l’Ovidi i Victor Jara
i trencar l’apatia creixent amb guitarres al vent de matinada.
Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,
vull ser allò que no es veu, l’alegria dels pobles que s’alcen valents.
Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,
vull més, m’esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.

Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.

Soterre les penes, jo sé que avance a base de contradiccions,
a mi em mouen les passions,
el bombo i la caixa i les seues pulsions.
Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una
guerra per l’hegemonia de les posicions i en el meu camp de
batalla jo tinc les cançons.
Vull ser l’altaveu, que revente la norma i el llibres d’estil,
vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus fills.
Vull ser l’altaveu, del xiquet que somnia en un món ple d’amics,
vull ser Malcom X, tinc la paraula tremolen els rics.

Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.

No és qüestió de genètica, és de simple ètica,
obrir els ulls, veure l'infern, saber que res és etern.
Acompanyat de la mètrica, de l'alfabet i aritmètica,
òmplic els fulls d'este quadern, i ho convertisc en fonètica.
Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d'esta gàbia,
som la “tormenta” d'arena que va a convertir esta terra en Arcàdia.
Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons,
en este desert on no queda verd, nosaltres serem el Monzó.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.

1 comentari:

Christian Paul ha dit...

Hola, en aquest nou comentari vos vaig a parlar d’un dels grups que més m’agrada de la música en valencià, Aspencat, dels quals escolte desde que anava a tercer de la ESO, que vaig començar a escoltar quan començarem a estudiar l’horta, ja que m’encanta les seues lletres i ritmes, sobretot d’ aquesta “Música naix de la ràbia”.

Aquesta cançó té una lletra molt profunda, ja que parla dels instints de rebel•lió, de no tindre que conformar-se amb res, de voler qualsevol cosa i de no seguir tots els plans establits, sinó de seguir els teus propis passos i canviar aixó que es veu roí, de ser tu mateixa guiat per grans exemples com per exemple Mandela o Malcom X, dos grans figures de la rebel•lió contra l’opressió en aquest cas de la seua ètnia, es a dir, estan ansiosos de canviar i els convencionalismes el mon per a millor.

Me encanten aquestes cançons, les recomane per a qualsevol persona que li agrade la bona música, ja que es fa disfrutar amb soles escoltarla; espere poder tornar a comentar altra cançó d’Aspencat per a compartir-la amb tots. Espere que vos agrade!!!