diumenge, 13 de març del 2016

EL BLÜE (amb Pau Alabajos) - Acció i reacció



"Alfons Pérez, conegut artísticament com “El Blüe”, és un autor de la Plana Baixa que fa rap en valencià des dels 17 anys; ara en té 23. Després de 2 maquetes en 2009 i 2011, enguany ha tret “Efecte Papallona”, disc que ha sigut possible gràcies a un projecte de micromecenatge, i que ha sigut portada d’alguns dels principals mitjans de comunicació en la nostra llengua, i inclús ha sigut destacat pel diari El País com una de les millors obres artístiques d’enguany en valencià." Font: submarinoamarillo.net

En una entrevista que li fan a tresdeu.com explica: "Duc gravant cançons de rap en valencià des de 2008, quan tenia 17 anys. La gent de la meua edat es gastava les estrenes en eixir de festa i en porros; jo estalviava per a poder comprar instrumentals i gravar. A estes altures, l’única cosa que espere de la música és que m’ajude a seguir creixent com a persona, i a ser feliç, cosa molt complicada quasi sempre. Intente innovar, reinventar-me, i ho aconseguisc gràcies als que m’acompanyen (tant sobre l’escenari com al públic). Qui vinga a vore’m es trobarà un tio sincer i agraït que intentarà fer el millor possible allò que més li agrada."

Sobre la situació de la música en valencià a Castelló, El Blüe comenta: "La música en valencià concentra el seu focus d’activitat i públic a la capital del Túria. [...] A Castelló n’hi han pocs grups. Alguns de molta qualitat, com Malnom, però pocs. També hi ha poc de públic, i això propicia que es facen molt pocs concerts. El resultat és que cap dels grups de Castelló fa tant de soroll com els de València o comarques del Sud, independentment de la qualitat que tinguen. I molt pocs arribem a creuar la frontera; passar de Sagunt si ets de Castelló, sembla complicat, i consolidar-se, una utopia. A més, les associacions i festivals d’ací tampoc aposten pels grups de casa; més bé ens subestimen i maltracten. I ho fan amb motius, perque el públic castellonenc que es gasta vora 20 euros per arrimar-se un dimarts a València a vore Orxata el més segur és que li la sue que un divendres toquen gratis a Vila-real Tirant lo Rock i Indezents. Solució? Alguns creuen que desaparéixer. Altres seguirem lluitant per canviar-ho; al cap i a la fi és una metàfora mateixa del que ens impulsà a començar."

Acció i reacció

Cau la nit vora el teu llit i el temor s'escampa.
Un malson que em malferix i al meu pit s'estaca.
I, sense tu, el món s'ha tornat boig.
No tinc opció. Acció i reacció.

Sé que pot semblar que l'arrogància és part del maquillatge.
Narrant una vida en un foli perquè no em conforme en mirar el paisatge.
Vages a on vages, recorda qui eres, d'on vens i què parles.
Sempre n'hi ha rates buscant en el fem per si troben un poc de formatge.
Vull donar gràcies a mon pare, ma mare, m'auela i a Carmen.
Poden tombar-me les pedres, que no impediran que per fi torne a alçar-me.
Em costa dir-te el que pense de tot perquè sí, quan et tinc cara a cara.
No és cosa rara perque m'expresse per ací molt millor i m'esgarre.
Fart ja de farres, d'anar passejant-me entre ties i barres.
Deu ser que Disney em va fer creure fantasies, no tinc coses clares.
He renyit en molts amics, inclús en el millor fa mesos que ni parle.
He confiat en pallassos i putes, i ara no em fie ni del carnet.
Sé perfectament que pel meu aspecte pot ser no parec el més rapper,
Pero la paga sempre la gastava en comprar-me bases o gravar-me.
Qué sabràs tu de conforme és el Blüe pa' embrutar el seu nom, fill de merda?
Pot ser seré jo qui perga, pero no seràs tú qui vinga a callar-me.

Cau la nit vora el teu llit i el temor s'escampa.
Un malson que em malferix i al meu pit s'estaca.
I, sense tu, el món s'ha tornat boig.
No tinc opció. Acció i reacció.

Tota acció fa una reacció, no ho has perdut si encara n'hi ha una opció.
Trenca't la imaginació, massa mals hàbits la meua adicció.
Massa promeses, massa ficció, massa atracció per bruixes i princeses.
Massa granotes que beses, massa poemes i un punt d'inflexió.
No cal que rese. Déu ya no creu en mi i el puc entendre.
Cap amenaça farà que el meu rap mire menys per la lletra que en vendre.
A voltes senc que sóc Link i m'enfronte a perills pa' rescatar a Zelda,
Però em desperte concient de que em falta el carisma del capità Albelda
En Castelló també tenim la nostra senyera i no és blava, és verda
Jove traent-se carrera i música sincera, descriu esta esquela.
No cap atre revolucionari de postal cantant para La Tuerka.
La Música en valencià fent negoci com dels zombis l'ha fet Umbrella.
No vull que ningú ho entenga, volen tallar-me la llengua,
Pero si algú fa mal a qui yo vullc, coneixerà la meua revenga.
Tinc cada volta més gorres, tinc cada volta menys monyo.
Tu dius "t'estime" a qualsevol panoli, aixina que no eres com jo.

Cau la nit vora el teu llit i el temor s'escampa.
Un malson que em malferix i al meu pit s'estaca.
I, sense tu, el món s'ha tornat boig.
No tinc opció. Acció i reacció.


EGALITÉ - No ens farà mal



Egalité són un grup de Borriol (La Plana Alta) i al making off de Surt el sol ens parlen d'aquest seu primer disc i d'ells mateixos. Abans eren Skandinat, però ara han madurat i fusionen reggae, rock i ska. En l'entrevista a tresdeu.com ho expliquen: "Escoltem molta música de diversos estils, entre aquests reggae, però no volíem abandonar els ritmes ska i rock amb què transmetem més força en els directes. L’evolució musical que hem tingut des que érem Skandinat fins a refundar-nos com a Égalité va lligada a la maduració. Musicalment, els temes tenen una major elaboració i deixa el ska-punk més de costat per acostar-se al reggae, encara que realment l’ska i el rock estan sempre presents."
9765_1495988564000482_106716906405870519_n
Lletra de No ens farà mal

A sobre els caps, núvols de negre
damunt del formiguer, amb força descarreguen.
Indefensa, la gent es resguarda,
que no es mulle mai la gran esperança.

Si tanque els ulls, desperte,
conte inoblidable, record perfecte
del moment on jo governe
els pensaments pel camí més recte.

No ens farà mal somiar en un instant
que naix quan veig el meu temps passar,
dormint en la nit fosca
on crear un món al meu voltant
i poder respirar.

Cel gris, obscur,
poesia combativa al moment que jo governe
no tornarem a perdre, 
sols instants antimaterials 
per un món millor entendre.

Égalité posava la tralla,
jo tan sols omplia el full amb somnis guerrillers,
metralla als carrers.
Estalla la batalla si el sistema falla.
Lluitaven els diners però amb soldats de palla.

Alcaldes, feres de traje.
No caben mentides ni les seues armes,
ni creus, ni rosaris, ni pederastes en sotanes.
No caben mentides ni les seues armes.

Són il·lusions que fan sentir-me viu,
guanyar la guerra que lluitem avui.
Parar, despertar i seguir
les nostres veus, armes per combatir.

No ens farà mal somiar en un instant
que naix quan veig el meu temps passar,
dormint en la nit fosca
on crear un món al meu voltant
i poder respirar.

dimarts, 8 de març del 2016

ASPENCAT en acústic a l'IES Isabel de Villena

Concert en acústic d'Aspencat a l'IES Isabel de Villena, el 8 de març, dia de les dones. 

Presentació del miniconcert per part de Laura i Irene (1r Batxillerat)

Naix de la ràbia, dels disc "Tot és ara"

La distància, dels disc "Essència"

Vull brindar, del disc "Tot és ara"

Crida, del disc "Obri la llauna"

 
Quan caminàvem, dels disc "Essència"

Ací pots sentir la cançó feminista d'Aspencat i Mai Trenca el mirall.  i una versió de Quan caminàvem prou millor que la del vídeo del directe. 

divendres, 4 de març del 2016

Que no hi ha dones en la música valenciana?

Carla González Collantes. Periodista

Que no hi ha dones en la música valenciana? Depèn, en part, de com veiem el got: mig buit o mig ple. Jo, que sóc optimista de mena, el veig mig ple. I també veig, pertot arreu, dones que fan música. Sense pensar-hi gaire, de seguida em vénen al cap uns quants noms femenins que habiten l’escena musical actual, com a solistes, com a líders de grups o com a membres d’aquests: Mara Aranda, Eva Dénia, Clara Andrés, El Diluvi, Sis Veus per al Poeta, Candela Roots, Júlia, Inèrcia, Pellikana, Xaluq, Els Ximples, Musicants, Komfusió,Barbaritats, Pupil·les Dilatives, ESIR, Mire Vives o Herba Negra. També hi havia dones en formacions ben diverses que actualment han baixat dels escenaris, però que ens han deixat un grapat de cançons i bons records de molts concerts: Orxata Sound System,Rapsodes, Al Tall, Soul Atac, Agraviats, Carraixet, Skaparàpid o Arròs Caldós.

Tot i que no exclusivament, l’instrument que més fan servir les dones que integren aquesta llista —que en cap cas pretén ser exhaustiva— és la veu. La normalitat seria que hi haguera no només cantants, sinó també guitarristes, baixistes, teclistes… a dojo. I que fóra un grup de dones el que acompanya instrumentalment les i els cantants. Ara bé, no podem dir que no hi haja dones que fan música ni tampoc que aquestes siguen invisibles. Així doncs, més que preguntar-me per què entre els solistes i grups hi ha més homes que dones, jo preferisc incidir (i insistir) en l’aportació que fan les dones al moment dolç —ben dolç— que viu la música valenciana.

Mara Aranda, amb l’extraordinari Mare Vostrum (Picap 2015), premi Ovidi 2015 al millor disc de folk, ha continuat enriquint una carrera musical que, sota el seu nom o el dels diversos projectes que ha (co)liderat (Cendraires, L’Ham de Foc, Aman Aman, Artaica, etc.), ha tingut un ressò merescut tant dins com fora de terres valencianes. Amb una maqueta (Inici) i tres discos a les mans (Dies i dies, Hui i Entrelínies), Clara Andrés s’ha fet un espai propi sembrant cançons en una terra ja no tan erma. Entrelínies (MésdeMil 2014), que obtingué el premi al millor disc de cançó en els Premis Ovidi 2015, és la continuació d’un projecte musical cuinat a foc lent, com els millors plats. La sorpresa d’enguany ha estat Júlia, grup encapçalat per Estela Tormo, baixista en diverses formacions (VerdCel, Emma Get Wild, Nèstor Mir), líder també de Tursun Gül (veu i baix) i discjòquei (Domestika). Després de la maqueta El mecanoscrit, guardonada als Premis Ovidi 2012, el grup alcoià ha entrat amb força amb Nuvolàstic (Malatesta 2015), nominat com a millor disc de pop en la passada edició dels Premis Ovidi. Un altre nom imprescindible és el d’Eva Dénia, coneguda sobretot com a intèrpret de jazz. Després d’haver recollit bons fruits amb Sis Veus per al Poeta, acaba de publicar un nou disc, Quan abril era abril (Comboi Records 2015), en què es desemmascara com a lletrista i compositora. Acompanyada per la violoncel·lista Merxe Martínez, la intèrpret de Gandia mostra ara el seu vessant més íntim i personal.

Però no és només dalt dels escenaris que trobem dones que contribueixen a fer de la música en valencià el que és. Dins de la indústria musical, aquestes també hi tenen molt a dir. És el cas, per exemple, de Carme Laguarda, de MésdeMil, o d’Annabel Nadal, de Suport Produccions. Igualment, també ha estat una altra dona, Amàlia Garrigós, qui ha remat contracorrent per difondre la música valenciana des de les ones de Ràdio 9, l’extingida i maltractada ràdio pública.

Comptat i debatut, dir que no hi ha dones en la música valenciana és no conèixer l’escena musical. O veure el got excessivament buit, per recórrer a la metàfora del principi. De dones que fan música en valencià i conreen diversos gèneres musicals, n’hi ha, i no en són ni una ni dues ni tres. És més, si la música en valencià viu, en paraules del crític musical Josep Vicent Frechina, «una primavera creativa», és també gràcies a propostes com les esmentades més amunt, les quals no destaquen per estar fetes per dones, sinó per la seua (indiscutible) qualitat.

Article publicat al nº 411, corresponent a gener de 2016.

ESIR - Perquè vull


"ESIR sorprén per diversos motius: en primer lloc, perquè les seues components es coneixen des dels temps de l'escola, i van començar a tocar i a actuar juntes des de l'institut. No debades, ESIR és un grup conegut ja fa anys a la comarca de l'Alcoià-Comtat, precisament, per haver actuat en Trobades, aplecs i festivals. Ara, quan han deixat de ser jovençols d'institut i inicien camins distints, aspiren a continuar tocant juntes, agermanades per la música, amb l'edició del seu primer disc, Florirem, un projecte de Verkami en què vos convidem a participar. 

El naixement d'ESIR està lligat a Agres del Comtat, un dels llogarets més màgics i encisadors de la serra de Mariola. Passejant pels carrers i pels entorns d'Agres, te n'adones que és un poble de llegenda, on qualsevol cosa és possible. Fins i tot, que florisca un grup de pop assajant enmig de les soques i els rebrotins d'un bancal, a falta d'un local.

Està format per Maria Bas (baix), Irene Belda, Iris Beneito, Teresa Reig i Montse Francés (Veu), Elena Francès (percussió i ukelele), Judit Ferre (bandúrria, clarinet, dolçaina i melòdica), Javi Gracia (bateria) i Inés Reig (guitarra). Pel que fa al gènere, fusionen el pop amb estils molt diversos, la música indi, la rumba, la tradicional, l'ska o el reagge.

Entre els videoclips que vos recomane, per conéixer-les, hi ha Una estona amb Estellés, on encerten per l'habilitat d'unir música i recitació, a l'altura dels grups que actualment ofereixen espectacles basats en l'obra del poeta de Burjassot. I també la participació en el projecte d'homenatge a Ovidi Montllor, juntament a altres grups, amb una excel·lent versió del Perquè vull.

Amb Florirem, no floreixen només un conjunt de deu cançons, sinó un prat d'il·lusions compartides, una serra d'esforços contra corrent i un país de lluites per la identitat que ens representen a tot un poble. Tant de bo, el vent de la música escampe la força i l'esclat de les flors que ens arriben des de la Mariola i les porten ben lluny." 28.1.2016


Concert de Falles 2016


Aspencat, Atupa, El Diluvi i Tardor actuaran el dimarts 15 a les 21 hores a l'Auditori Casa de la Cultura de Burjassot. El festival itinerant de música en valencià La Gira Valenciana recorre des de 2009, el llarg i ample del país amb propostes musicals que han convocat més de 170.000 assistents en els prop de 215 concerts celebrats en les deu anteriors edicions del projecte.

L'entrada val 8€ si les compres ací. Al concert et costarà 10€.

Aspencat a l'IES Isabel de Villena

El proper dimecres a les 11 tindrem el plaer d'escoltar en viu i en directe el grup ASPENCAT, a l'entrada del nostre institut.

A la seua web podem trobar una xicoteta biografia del grup:

"Després de 9 anys pujant als escenaris amb més de 500 concerts, ASPENCAT ha fet un nou abordatge amb “Tot és ara” (Halley Records). Un disc amb el qual la banda segueix explorant nous territoris entre el reggae el Dancehall i el Dubstep. Aquest és un treball estilísticament més ample que els anteriors però sense perdre el segell electrònic dels sons greus ni del llaüt, així com el missatge incissiu i crític que els caracteritza, sent totes aquestes, les senyes d’identitat que els han convertit en una de les bandes valencianes més reconegudes dins i fora del País Valencià.

Per aquesta nova aventura ASPENCAT ha comptat amb alguns col·laboradors de luxe com ara Ander (Green Valley), Xabi Solano i Pini (Esne Beltza), Rootsman I (Train to Roots), Mai (La Revenge), Martin Plan B, Remei, Sam Ferrer, Pere Ortolà i amb l’habitual presència d’Àlex Seguí (La Gossa Sorda).

La banda de la Marina ha tornat a la càrrega amb el que podriem dir que és el seu treball més madur. Els dos anteriors treballs “Naixen primaveres”però sobretot “Essència” varen ser el punt d’inflexió que va catapultar Aspencat a xafar els millors escenaris. Fruït de tota l’experiència acumulada durant aquests anys naix aquest “Tot és ara”.

Cal remarcar que des dels seus inicis Aspencat sempre ha tingut un missatge crític que s’ha anat endurint a mesura que avançava la crisi econòmica i s’incrementaven les desigualtats i l’injusticia social.

ASPENCAT oferta per aquest 2015 un directe carregat de dinamisme i força, pretén elevar a la màxima potència el treball fet a l’estudi. La Gira “Tot és ara” que va començar el 17 de setembre a Vic i el 18 a la Mercè de Barcelona, té previstes moltes parades arreu dels Països Catalans i de l’Estat, així com alguna incursió internacional."

Ací pots sentir el disc complet, que pots descarregar-te de la seua pàgina: